Buda explotó por vergüenza

...dia bastant negre, tarda bastant pèssima.... fins que vaig anar a fer una birreta amb la Laura, unes cigarretes, una canya i una bona conversa (...em sona a Reality Bites, no?) i semblava que la cosa deixava de ser tan angoixant per ser divertida. Cap a les 8 ens diem adéu i vaig cap al cine, les possibilitats no eren molt alegres que diguem, però totes elles força interessants. Em vaig decantar per "Buda explotó por vergüenza", que la Senda ja havia vist i m'havia dit que li havia agradat molt.

Els antecedents eren força esperançadors, la directora una jove Hana Makhmalbaf, filla de la responsable d'una de les millors pel.lícules dels últims anys, "Kandahar".

Tant mare com filla se les veu "guerrilleras en la pantalla", disposades a denunciar la buidor d'alguns sistemes de vida que no fan més que empobrir l'ànima humana enlloc d'enriquir-la.

En aquesta ocasió seguim els passos de la petita Baktay (Nikbakht Noruz) que està decidida en què vol anar a l'escola per poder aprendre històries boniques i que li expliquin que passa amb "el hombre que yace dormido y le cae una bellota en la cabeza....".
No és cap rebel contra el sistema, és una nena que vol aprendre coses noves i que té ganes de descobrir món com pertoca a les personetes de la seva edat.

En aquesta odisea per comprar un quadern per l'escola i trobar l'escola, li acompanya el seu amic i veí Abbas (Abbas Alijome).
Un nen de la seva edat que no para de repetir l'abecedari...però els seus somnis d'aventura queden truncats... a vegades els nens poden ser molt cruels i sobretot si creixen en zones on la cultura els encamina a un resentiment que incorporen i no es plantegen.

Pel.lícula amb forta càrrega social i que només per veure a la petita Baktay com parla i s'expresa ja val la pena.