EL NÚMERO (Thomas Ott)


Un cómic difícil de "llegir"...i dic això perquè no té diàlegs i per tant si l'autor no dóna expressió extrema als seus dibuixos, malament rai..... En aquest cas Thomas Ott és un mestre en aquest sentit, sense cap paraula et sap transmetre tot el que necessites saber de la història. Els seus personatges no et semblen en cap moment inexpressius ni estàtics ni...bé, que realment et posa en situació quan estàs davant d'una de les seves històries.
Aquest artista suís a més no té un estil molt corrent. De fet no dibuixa en el sentit estricte de la paraula, ja que es basa en agafar una base negre i rascar amb un instrument punxagut de manera que el negre quedi trencat per ratlles blanques. Sembla que hagi de ser molt pesat, que sigui feixug seguir la història a través d'aquest grafisme, però res més lluny de la realitat. La naturalitat de les expressions és tan clara que de seguida entres dins d'aquest univers i l'estètica blanca i negre t'envolta i no et deixa anar.

En aquest volum Ott no ens porta una recopilació d'històries curtes, en aquesta ocasió és una història llarga i única. Tot va encarrilat a partir d'un número imprès en un paper. Tots els esdeveniments van apareixent a la vida del personatge guiats per aquest número.... Realment t'angoixa veure com tot el que li passa es pot predir a partir del numeret del dimoni.

En volums anteriors com "Breakdown", "Hellville"....les històries eren curtes i eren recopilacions. En un principi no tenia intenció d'adquirir un nou volum d'aquest autor doncs les històries curtes m'agraden però em cansen molt aviat. Però Batsy i Mr. Pentàculo m'han regalat aquest volum i els haig de donar les gràcies perquè hagués estat una pena perdreme'l.