EL ALCOHÓLICO

Gran sorpresa al llegir aquesta història de Jonathan Ames dibuixada per Dean Haspiel. El protagonista és la dependència que podem arribara a tenir de l'acohol i de com aquest entra a les nostres vides i li costa marxar desprès.

Tothom té al cap altres escriptors borratxos (Bukowski és el que conec més) que han utilitzat la seva vida ofegada en l'alcohol com a punt de partida de moltes de les seves històries. En aquest cas J. Ames també ens explica part de la seva vida però sense saber del tot cert fins a quin punt és autobiogràfic o inventat. la història comença en un punt del present i el protagonista es dirigeix al lector en un moment de desgràcia degut a l'alcohol. El protagonista ens explicarà com ha arribat a aquell punt i quines han estat les jugades del destí que l'han portat a tenir l'alcohol com a company de viatge.

Com deia Bukowski també ens deleitava amb les seves històries etíliques, però tot des d'un univers molt brut, molt desemperat i oblidat de la decència humana. En aquest cas també hi ha decadència en la història de J. Ames però no tan desagradable als nostres sentits, és com si veièssim que té alguna possibilitat de deixar aquesta vida de pena i alcohol, mentre que en el cas de Bukowski això o es veu... bé ni tan sols s'intueix una minsa intenció de fer-ho.

Amor, juventut, inconsciència, voler ser divertit i interessant.... tots aquests punts s'uneixen en la personalitat del protagonista que opta per l'alcohol com a píldora del remei per tots els seus problemes, encara que se li veu en molts moments aquella intenció real de deixar-ho.

Recomenació absoluta, tant pel que fa al guió com als dibuixos que l'acompanyen. Les il.lustracions aporten foscor quan cal i il.lusió quan és necessari, crec també que el tipus de dibuix és una de les claus que ens permet veure esperança dins la vida del protagonista, potser amb un dibuix més fosc això no haguès estat possible.