Una pel.lícula que passarà per taquilla (si ho fa algun dia) sense pena ni glòria. Però no és perquè sigui dolenta, és una pel.lícula que supera a moltes de les cintes de terror que han estrenat els grans estudis, però que no té la distribució dels grans estudis. El nus de la pel.lícula és la típica situació de "presa de decisions". Una situació es dóna i els protagonistes es posicionen i sense voler-ho tu també et posiciones.
Dos joves amics de 17 anys (ni de conya els aparenten i això és un greu error) fan campana de la classe de l'institut i van a un institut mental abandonat a prendre's unes birres del pal sóc adolescent i "molo mogollón". Mentre estan allà descobreixen el cos d'una noia estirada a una camilla i que en principi sembla morta. Aquí és on l'espectador es situa a favor o en contra dels diferents personatges. La falta o excès d'escrúpols fan que JT i Rickie es comencin a separar tot i ser amics de la infància. Què s'ha de fer quan trobes algú en aquest estat? Fins on pot arribar la por, la perversió humana? El més sorprenent de tot però, no és trobar-se la noia sino que aquesta noia no pot morir. Ni disparant-li, ni trencant-li el coll.... no hi ha manera. A partir d'aquí els fets comencen a succeïr de forma correcta, són coses totalment previsibles però que estan ben portats. Típica situació tensa entre amics, matons de l'institut implicats, amics que no poden tenir la boca tancada..... i un final bastant arregladet tot i que gens sorprenent.Un dels inconvenients de la pel.lícula són els actors. Molt poc convincents, cap d'ells passa el tall però al ser una història mitjanament enganxant es poden soportar. Una pel.lícula per passar l'estona i res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada