Còmic de primera apreciació molt agradable i del qual esperava grans tardes de somriures irònics i llàgrimes malicioses. Al final no ha estat del tot així. Gally ens presenta una història basada en l'humor i passatges de la vida de la nostra protagonista. No tinc cap mena de dubte que aquest treball és com un intent d'exorcitar moments demoníacs en la vida de la forma més saludable possible..... amb uns somriures!!!!!!!
El còmic està estructurat en forma de petites històries curtes on la majoria de vegades se'ns presenta una situació en la que el volum de la protagonista és un problema per la seva autoestima. No paren de fer-se referències a com la veuen la resta de la societat, tant gent desconeguda com el seu xicot. És curiós el cas del seu novio ja que en cap moment li diu que està gorda o es queixa del seu cos, no para de donar-li ànims i així hi tot ella es veu gorda i un desastre de persona.
En el còmic apareixen els diversos estats d'ànim en què cau la protagonista quan veu que els sistemes per aprimar-se no li fan efecte. Però tot i ser reaccions tristes no et treuen una llàgrima sino un somriure ja que el tractament humorístic passa per sobre. A més a més el dibuix és força còmic i ja de partida costa prendr'es les coses malament.De fet jo m'esperava una història molt més trista i d'humor negre. Una cosa que mai m'acaba de convèncer són els volums d'històries curtes (nomès algunes vegades... Calvin & Hobbes, RIP, El Joven Lovecraft...) però en aquest còmic ni m'ha agradat ni desagradat, senzillament haguès preferit un arc argumental sense interrupcions. És un bon còmic, no és de lo millor que he llegit però tampoc de lo pitjor, senzillament està bé. Si tens mono de còmic és una bona opció, si no agafa'l a la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada