INCEPTION

"La millor pel.lícula fantàstica de l'any, inclús diria que la millor pel.lícula de l'any".... així ens parlava ahir, al cinema Club Coliseum, el director del Festival de Sitges, Àngel Sala. Vam tenir la sort d'assistir a la preestrena d'"Inception", la nova pel.lícula de Christopher Nolan, sota el sospici del Festival de Sitges que comença a calentar motors entre els seus fans.

Nolan aparca la seva aventura amb el justicier de Gotham per endinsar-se en un thriller fantàstic que per suposat, no aporta temàtica nova però sí un gran treball cinematogràfic. En aquesta ocasió Nolan torna a jugar amb l'espectador fent-li pensar si el que està veient és real o no. En la seva primera pel.lícula, "Memento", ja jugava amb nosaltres i l'enfermetat del protagonista al fer-nos veure la pel.lícula en marxa enrera. Amb "Inception" ens explica com es pot implantar una idea en un home a travès dels seus somnis.

Saito (Ken Watanabe) demana a Cobb (Di Caprio) que l'ajudi a derrocar l'imperi energètic del seu enemic industrial, i la manera més neta de fer-ho és fer crèixer en la ment de l'hereu d'aquest imperi energètic, la idea de tirar per terra tot el que ha construït el seu pare. D'aquesta manera és el propi Fisher (Cillian Murphy) (hereu de l'imperi energètic Fisher) qui s'eliminarà com a competidor de Saito. Us sembla una mica enrebassat?... poder sí, però ajuda molt la manera que té Nolan d'explicar els esdeveniments. Et va donant petites píldores d'informació al llarg de la pel.lícula que t'ajuden a lligar caps.

La manera de poder aconseguir aquesta proesa és mitjançant els somnis, entrar en els somnis i deixar la llavor d'aquesta idea de desfer l'imperi energètic Fisher. Fins aquell moment mai s'havia fet aquesta mena de treball, nomès s'entrava en els somnis per jugar amb el somiador i poder arrebatar-li informació. Di Caprio pren el repte que li llença Saito perquè vol tornar a casa seva, als USA, i no pot fer-ho així com així.

Aquestes són les premises de sortida que ens dóna Nolan per coemçar a endinsar-nos en el món de Prometeo i saber descer-nir entre el que és real i el que no. Haig de dir que la sensació de confusió entre realitat o somni, no l'acaba d'aconseguir. Atenció, no m'entengueu malament, eh!!!! Vull dir que, o bé em vaig perdre quelcom del film o ho vaig pillar tot i per tant en cap moment vaig tenir el dubte de saber on es trobaven els protagonistes en cada moment. De les poques pel.lícules que sí han aconseguit això són "Matrix", "Existenz" i "Dark City"... i alguna altra que segur se m'escapa.

Això no vol dir que la pel.lícula sigui fluixa o no aconsegueixi el seu objectiu, ni molt menys. La pel.lícula et fa estar atent en cada moment, no deixa que et despistis perquè això pot ser un error fatal i, com no, et deixa amb un final que pot portar a discussions....... ja m'ho direu.

Pel meu gust és una pel.lícula bona, entretinguda, que t'explica una història i et porta per on vol deixant de banda qüestions com si el que estan fent els protagonistes és lícit o bé si és una pràctica habitual entre els espies o bé és una cosa per uns pocs escollits.... ho sap el poble que la gent pot entrar en els somnis?.. per una banda sembla que sí ja que Ellen Page sembla que estigui estudiant per això però, no queda clar. T'explica nomès el que vol que sàpigues. Altament recomenable però, no crec que sigui la millor pel.lícula de l'any i ja veurem si és la millor fantàstica.

P.D.... Nomès un petit apunt, resulta que quan el director de "X-Men: First Class" va veure "Inception" es va fer caquetes a sobre i va haver de reescriure 12 pàgines del guió de la nova peli mutant, ja que havia vist en la peli de Nolan algunes de les idees que ell havia plasmat en els seus X-Men.