Hola gent!!!! He canviat de blog, ara per raons de comoditat i coses d'aquestes he creat un de nou que es diu: www.darksidecomics.blogspot.com així doncs, si voleu seguir llegint les tonteries que dic, ho podeu fer allà!!!!
Us hi espero !!!!!!!!!!
X-MEN: The First Generation
De totes les estrenes comiqueres d'aquest estiu aquesta, és la que m'atreia menys. Les pel.lícules dels mutants marvelites han anat de bé a escandalosament desastroses. La primera de la saga va ser molt bona, Bryan Singer semblava el director adequat per portar als deixebles del Professor-X a la gran pantalla. Una història que iniciava un viatge en el món dels fills de l'àtom. Poder no era clavat a les històries explicades en vinyeta però, com adaptació semblava que no estava gens malament. La segona aportació de Singer al món del cinema amb els mutants com a protagonistes és per mi la millor de totes. L'escena d'un Lobezno desfermat contra els soldats entrant a la residència d'estudiants no té preu.
Però clar, no tot podia ser maco. Bryan Singer va passar-se a la competència per dirgir "Superman" i el director ( Brett Ratner) de pel.lículones com "Hora Punta" va ser l'encarregat de seguir amb les aventures de la Patrulla-X. Mare de Déu quina merda de pel.lícula,!!! Em sap greu dir això però és que no té res per salvar. Després va venir "X-Men Wolverine: Origins"... cal que digui res?
Amb aquest panorama ens arribava aquesta mena de reboot dels mutants de la Marvel. La història anava més enrera que cap altre, recuperava el moment en què Erik arriba al camp de concentració i destroça una valla metàl.lica i fins hi tot veiem a un Professor-X amb pel i caminant. En aquesta aventura se'ns intenta explicar una mica aquesta unió entre Magneto i Charles Xavier. Com van unir-se i separar-se més tard. Les actuacions dels 2 protagonistes són força convincents, el senyor Fassbinder està despuntant i ara ens arribarà en la nova de Cronenberg.
El problema més greu apareix en els estudiants. Apareixen uns personatges que en l'univers Marvel dels còmics són nous i aquí ens els presenten com a antics membres o enemics del X-Men. Un altre error és Kaos que en cap moment expliquen que és el germà de Cíclope. Banshee mola, és un personatge emblemàtic de la Patrulla-X i tot i no ser de la primera generació sí que apareix en els primers cómics dels grup. El tiu que té com a mutació adaptar-se no l'he conegut mai... i personalment no m'agrada. La noia que fa com de Mariposa Mental i Sapo barrejats.... no m'agrada gens. La Bestia comença molt bé i acaba que fa pena.
Els mutants dolents tenen molt de carisma encapçalats per un Sebastian Shaw (Kevin Bacon) més dolent que la tinya i una Reina Blanca massa prima. Els parteners són bastant.... poca cosa. El tiu que és una mena de Rondador Nocturno en vermell no el coneixia i el pavo dels tornados a les mans és penós. No diu res en tota la peli.
Tret d'aquests petits retrets, haig de dir que el film és molt entretingut. T'expliquen de forma molt aventurera com es forma el grup dels X-Men. La part final del film (escena platja) és un pel chorra però bé, aceptaremos barco. Només remarcar que es veu la mà de Brian Singer de nou en la saga. La història és seva i es nota, té un regust a les dues primeres, amb petits detalls humorístics que són petites clocades d'ull als lectors. En definitiva, una gran pel.lícula d'aventures de súpers.
Atenció al cameo de Hugh Jackman... molt divertit.
Fitxa tècnica:
Director: Matthew Vaughn
Guionistes: Ashley Miller , Zack Stentz
Tràiler: "X-Men First Generation"
DAYTRIPPER... una perla!!!!
Feia molt de temps que tenia aquest cómic a la lleixa dels pendents. Cada vegada que agafava una nova lectura em mirava amb ulls tristos com dient-me... ei que porto temps aquí!!! Però semblava que això no el desanimés en la missió d'esperar el seu moment. Aquesta setmana ha estat el moment idoni, certes circumstàncies s'han donat en la meva vida que l'han fet ideal per acompanyar-me. També volia retre un petit homenatge a la botiga on el vaig adquirir, "85 cómics", que tanca aquesta setmana.
La veritat haig de dir que la lectura de l'obra de Gabriel Bá & Fábio Moon m'ha sorprés de moltes maneres. En primer lloc perquè creia que es tractava d'una única història i no pas de petites històries que formen una gran aventura vital. Les il.lustracions són excel.lents i acompanyen de forma molt encertada les lletres i el sentiment de les històries. Dic que es traca de petites històries perquè així és, se'ns expliquen diversos moments en la vida de Brás que han estat importants i que han tingut un final tràgic però, també he comentat que formen part d'una gran aventura vital perquè el conjunt d'elles ens porta a una emoció sencera, única, d'una sola peça. Els autors aconsegueixen entrar de mica en mica en l'ànima del lector i explotar en les últimes vinyetes un sentiment agredolç que t'omple la ment de sensacions que t'obliguen a llegir la següent història al mateix temps que tens les teves reticències perquè no creus que es pugui superar.
Al llarg de l'obra els autors juguen amb sentiments i la visió permanent de la mort que no ens abandona mai ja que com molt bé es diu en alguna de les vinyetes, ...la mort forma part de la vida. No han descobert pas la sopa d'all però, el que expliquen ho fan de manera tan dolça, dura i encertada que és com si ho haguessin aconseguit.
Un cómic excel.lent, altament recomenable per aquelles persones que busquen una lectura que els arribarà a l'ànima. 
DAREDEVIL: Shadowlands
Per fi ha arribat la saga de "Shadowlands" i en tomo. Com sempre he dit, això de les recopilacions d'arcs argumentals és un gran invent, llegir-te la història d'una tacada és més profitós que no pas mes a mes però, també haig de dir que la processó d'anar a buscar el cómic cada mes i les anades d'olla que et pots fer per esbrinar que pot passar, es troben a faltar. Bé, no es pot tenir tot senyors!!!
Daredevil ha estat de sempre un dels herois amb més bones històries per explicar, l'última etapa amb Brubaker al capdavant ha estat una de les més emocionants i ben portades dels últims temps. Una intriga que ha portat a l'home sense por a ser líder de la "Mano". Un gir argumental que m'ha encantat i que Brubaker deixa obert en el seu últim número abans d'entrar en la saga de "Shadowlands".
Recordem que "Shadowlands" és el castell que ha construit Matt Murdock al vell mig del barri de la "Cocina del Infierno" i des del qual dirigeix a l'exèrcit de ninjas de la "Mano". Acompanyat per Tigre Blanco i Tarántula com a segons en la capitania. La seva intenció és transformar aquesta secta d'assassins despiatats en justiciers que vetllin pel barri on ell ha crescut. Sembla ser que tot rutlla força bé, no hi ha crims, la "Mano" ha deixat de matar i Daredevil és qui domina un dels barris més conflictius de NY.
El desenllaç de la història no és del tot dolent però tampoc ens deixarà amb la boca oberta. De fet, en comparació amb els números de Brubaker és un arc argumental menor però que degut a la càrrega d'intriga que ja arrossegava, es fa llegir i gaudir. Recomenable per si vols seguir les peripècies de Daredevil i Matt Murdock... ups, que s'ha m'ha escapat un spoiler???... l'única nota negativa és per l'aparició de Lobezno en el cómic. Quan apareix, Elektra ja li pregunta que hi fa aquí i la seva resposta és ridícula (ja la llegireu). Total per després treure'l del mig com si fos un heroi de tercera fila. Malament per Andy Diggle i Antony Johnston (guionistes) que no sé si han volgut fer una petita queixa de l'aparició en mil col.leccions del petit canadenc o simplement s'han volgut enriure. Una altra queixa és la barreja d'estils visuals que s'hi veuen, si com a mínim fossin tos bons no hi hauria problema però Billi Tan, Roberto de la Torre i Marco Chechetto no arriben al nivell desitjat (almenys per mi).
Space Battleship YAMATO
Aquest cap de setmana a Barcelona ha estat el Casa Asia Film Week i com cada any hem intentat assistir. Enguany només hem pogut anar a veure una pel.lícula i crec que l'hem encertada de ple. Hi havia dos títols que a mi em feien gràcia, "Space Battleship YAMATO" i "Reign of Assassins". Per temes horaris la segona proposta no va ser posssible i ens vam haver de quedar amb l'adaptació del manga del mateix títol.
La història d'aquesta pel.lícula no és res de l'altre món, perqué ens hauríem d'enganyar. La Terra és atacada per una alienígenes que volen destruir la Terra o almenys això sembla. L'armada terrestre no té res a fer davant les forces alienígenes i després de ser derrotats en diverses ocasions, els supervivents es refugien a l'interior de l'escorça terrestre.
Poques esperances li queden a l'ésser humà, però d'entre les cendres de la pena apareix el YAMATO, un vaixell de la Segona Guerra Mundial preparat pel viatge a Iskandar on sembla ser que hi ha un aparell antiradioactivitat que ajudarà als humans a poder repoblar la superfície terrestre.A partir d'aquí, les aventures van i vénen sense parar. Les actuacions són típiques nipones, d'aquelles que en determinats moments són tan dolentes que et fan riure i et fan ser fan incondicional de l'actor de turno. No us perdeu quan la noia es despedeix de l'heroi que està a punt d'entrar en batalla, no té desperdici!!!!
Els efectes espacials són força acceptables, no són excel.lents però són visibles sense haver de tirar-te dels cabells. L'únic problema que hi ha és el timing del film. Podrien haver acabat la pel.lícula 30 minuts abans i hagués estat molt millor, és l'única cosa que li puc retreure a una pel.lícula senzilla i sense pretensions.
Cal remarcar que aquesta producció nipona beu de gran manera de sèries com "Star Trek" i "Battlestar Galaktica" per dir algunes. Només dir que són sèries que a mi no m'han dit res i en canvi m'ho he passat teta amb el film japonés. Si podeu veure-la feu-ho, no us lamentareu.Fitxa tècnica:
Director: Takashi Yamazaki
Guionistes: Leiji Matsumoto, Shimako Sato
Actors: Hiroyuki Ikeuchi, Takuya Kimura, Meisa Kuroki
Tràiler: "Space Battleship YAMATO"
BATMAN: Arkham renacido
Aquest volum del justicier gothamita és una mena de continuació de l'esmentat en l'anterior post (BATMAN: Vida después de la Muerte). Es veu com Jeremiah Arkham està tancat en el manicomi que ell dirigia pels seus actes com a Máscara Negra. Dick Grayson es disposa a esbrinar que li ha passat a Jeremiah Arkham per acabar sent un dels reclusos de la institució més lamentable de Gotham.
La història (David Hine) és realment oblidable. En primer lloc perquè no té cap mena de connexió amb el volum anterior. Jeremiah és "enganyat" per Hugo Strange i el Joker per acabar sent una titella a les seves mans. El que aconsegueix Strange ho podem veure en el volum antrior però, el que aconsegueix el Joker és encara una incógnita. Una dona arriba a Arkham per ajudar a Jeremiah a portar el centre i veurem que realment el que vol és gobernar aquest cau de bogeria.
Les il.lustracions (Jeremy Haun) no aconsegueixen salvar una història que fa aigües per totes bandes.
La segona part d'aquest volum guanya moltíssim. Ens parla de la "Guerra de los Impostores". En primer lloc el dibuix és molt millor. Scott McDaniel té una manera de dibuixar bastant deixada, tot s'ha de dir. Els fons són molt senzills, els personatges que no són els principals en la vinyeta acaben, moltes vegades, amb deformitats importants de l'anatomia... però que voleu que us digui, a mi m'encanta. En aquesta ocasió Batman ha de lluitar contra el que sembla que són dos personatges realment descarriats de la societat: "el falso Joker" i "el falso Batman". Un apareix com a conseqüència de l'altre. Sembla que hi ha una mena de droga que provoca en les persones comportaments extravagants a l'estil Joker i això provoca l'aparició de ciutadans que volen netejar la ciutat de delinqüents. Per suposat Batman no aprobarà cap dels dos bàndols i intentarà lluitar per evitar un bany de sang en la ciutat que defensa. Història amb final sorpresa que no passarà als llibres d'història de Batman però, com a mínim entreté a qui la llegeix.BATMAN: Vida después de la Muerte
En aquest volum de "Vida después de la muerte" semblaria que Dick Grayson patís greus dubtes sobre la seva posició com a justicier de Gotham, és ell qui ha de fer de Batman? mereix Gotham seguir tenint un Batman? Doncs res més lluny, o almenys jo no he trobat aquesta segona lectura. En aquesta aventura de l'home rat-penat, cuatre dels pitjors enemics de Batman (Dr. Strange, Máscara Negra, Dr. Muerte i Escalofrío) decideixen fer-li la vida impossible al nou justicier enmascarat. Máscara Negra havia mort però sembla que algú ha ocupat el seu lloc i està disposat a seguir amb el seu llegat.
Després que Arkham quedés destrossat, Jeremiah Arkham està construint una nova versió on els pacients hi estaran molt millor i la cura de les seves enfermetats és la fita a aconseguir. Jeremiah vol que aquest manicomi deixi de ser tan fosc i sigui el far a seguir per aquells que es vulguin curar. Entremig la família Falcone torna a la ciutat i una de les seves es convertirà en un verdader maldecap per la majoria dels involucrats en aquesta aventura. Una lluita de poder entre el Pinguï i Máscara Negra per veure qui serà el rei de Gotham, serà el punt de sortida per un viatge d'anada al món de la bogeria de Dick Grayson, hi haurà tornada?La veritat és que el plantejament és molt suculent però la història deixa molt a desitjar. Pel meu gust Dick Grayson no ha donat la talla com a Batman i per això la majoria d'històries amb ell com a portador de l'uniforme del cavaller obscur, són fluixes. Fins hi tot Grant Morrison ho ha intentat i pel meu gust a fracasat de la forma més estrepitosa possible, només es salven les il.lustracions de Frank Quately. En aquesta ocasió ni les il.lustracions poden ser salvades, Tony Daniel (guionista) i Guillem March (dibuixant) ens presenten una aventura insulsa que només té un element interessant... saber qui és el nou Máscara Negra.
Orígenes: SUPERMAN
Ja he dit en moltes ocasions que no sóc seguidor de Superman, de fet el considero un personatge molt soso i amb molt poco mobilitat. Prefereixo un Batman, Green Lantern, Lobezno, Daredevil.... són personatges més foscos i amb més marge de creativitat que personatges tan marcats com Superman, Capitán América...
Vaig arribar a Antifaz i hi havia tres volums de Superman, tots tres tenien molt bona pinta però estava clar que els 3 no podien venir cap a casa. Per tant vaig demanar consell i la resposta va ser : "agafa't el de Geoff Johns i Gary Frank, veuràs que és la història de sempre però molt ben explicada i molt entrenyable i fresca".
Doncs tenien tota la raó del món!!!!! M'ho he passat molt bé llegint aquest còmic, el guió excepcional i els dibuixos brutals. Johns ja ha demostrat la seva gran capacitat per guionitzar herois de DC i Gary Frank ha posat dibuixos a un munt de vinyetes de forma molt encertada en la majoria de les ocasions ("Midnight Nation", "KIN", "World War Hulk").
No esperem descobrir res de nou en aquest volum, només passar una molt bona estona revisant tota la infantesa i adol.lescència del més gran súper de tota la història. Com sempre els fets explicats per Geoff Johns comencen en la petita població de Smallville on la família Kent és testimoni de l'arribada d'un cohet extraterrestre que portarà la il.lusió de les seves vides.
El còmic consta de diverses etapes en la vida de Clark Kent, infantesa, adol.lescència i joventut primerenca en l'arribada a Metrópolis. Els dibuixos de Gary Frank són excepcionals al llarg de tot el volum.
Sin Identidad
Estàvem entre dues pel.lícules, "Midnight in Paris" i "Unknown". Tarda de diumenge, el barça campió de champions, calor... millor un thriller per no adormir-nos. Aquesta pel.lícula venia amb una gran "reputació" després de ser número 1 a USA durant un aparell de setmanes. A més a més un director català (Jaume Collet Serra) era l'encarregat de dirigir aquest trepidant embolic d'identitats suplantades.
La història comença molt i molt bé. Liam Neeson i January Jones són un matrimoni que es desplaça a Berlin per assistir a una conferència sobre biotecnologia. Tot va bé fins que ell s'adona que s'ha deixat el maletí amb tota la documentació a l'aeroport. Agafa un taxi i de camí pateix un accident que el deixa en coma durant 4 dies. Al despertar ningú ha reclamat la seva deaparició i la seva muller tampoc ha apregut per l'hospital per saber com es troba. El doctor Harris va a buscar a la seva dona per adonar-se que hi ha algú altre que ja és el doctor Harris. Què està passant? Qui és aquest home? Aquest és el nucli de la història.
Com deia és un inici molt bo, el problema és el desenvolupament i sobretot el desenllaç. Hi ha situacions que es tornen inverossímils, el director no sap com ensortint-se en alguns punts i els resol de manera barruera. Apareixen situacions en el film molt interssants sobre la guerra freda i les ramificacions que va portar i no les desenvolupen adequadament (secció 15 per exemple). Una pel.lícula que passa de ser interessant a normaleta i finalment surts del cinema amb la sensació d'haver vist una història que no val l'estona que t'has passat al cine i molt menys els 8 euros de l'entrada.Fitxa tècnica:
Director: Jaume Collet Serra
Guionista: Oliver Butcher, Stephen Cornwell
Actors: Liam Neeson, January Jones, Diane Kruger, Aidan Quinn, Frank Langella, Bruno Ganz, Sebastian Koch, Karl Markovics
Tràiler: "Sin Identidad" (Unknown)
La Posesión de Emma Evans
Ahir era un dia d'aquells en què la mandra t'absorbeix, la calor va ser tan forta i tan inesperada que em va deixar baldat. Per tant que res millor que veure uná pel.lícula de terror amb la teva parella?... tot i que ella no l'estigui mirant....
Doncs el film escollit va ser "La Posesión de Emma Evans". Una història de director espanyol però amb repartiment internacional. Com ja heu pogut deduir pel títol, la temàtica és força clara; una adol.lescent és presa del diable i se li ha de practicar un exorcisme per lliberar-la. La situació de la noia és força curiosa ja que viu a casa amb la seva família (pares i un germà), però no va a l'institut de manera que la seva vida social deixa molt a desitjar. A més a més el seu tiet és un capellà que no pot practicar com a tal desprès d'intentar un exorcisme que va acabar amb la mort d'una adol.lescent.El tema no és molt original i la trama és bastant ensopida però, quan falten poc més de 15 minuts per acabar el film es produeix un gir en l'argument que la fa interessant. No tot és tan clar com sembla, el paper de cada membre de la família és crucial en els plans del diable i si no, ja m'ho direu.
No puc dir que sigui una pel.lícula excel.lent perquè us estaria enganyant, és una història per passar una estona i al acabar comentar aquelles 4 coses que t'han sorprès o t'ha horroritzat. Només cal que la veieu aquelles persones que us encanti el génere.
Fitxa técnica:
Director: Manuel Carballo
Guionista: David Muñoz
Actors: Doug Bradley, Sophie Vavasseur and Stephen Billington
Tràiler: "La Posesión de Emma Evans"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)