To the Infinity and Beyond....

Ahir vaig tancar una de les sagues més meravelloses que he vist mai. Toy Story va aparèixer en la meva vida al 1995 i m'ha dit fins aviat el 25 d'agost del 2010. Em costa molt parlar d'aquesta saga sense que les llàgrimes facin acte de presència en el perfil dels meus ulls. Em costarà molt oblidar-me de tots ells... Woody, Buzz, Jesse, Mr. Patata, Mss. Patata, Perdigón, Rex, el perro con campo de fuerza Stinky...... i molts d'altres que han anat apareixent i m'han fet somriure en presenciar les seves aventures.

Toy Story 3 és excel.lent. No crec que m'equivoqui si la classifico com a obra mestra. Tot està perfecte en aquesta pel.lícula. Aventures, humor, drama..... perquè no us penseu que nomès somriures es sentien a la sala, no, no, no.... més d'un nas obturat de mocs ploraners va resonar mentre els nostres herois patien a la pantalla.
La saga es tanca amb una idea perfecte. Andy es fa gran i marxa a la facultat. Sembla mentida com una saga tan irreal com aquesta (joguines que tenen una vida paral.lela) pugui tractar de forma tan bonica moments tan claus de la nostra vida real. Els juguets han passat a "viure" en el bagul, tots junts i sense excepcions. Aquell bagul que suposava el "destierro" en la primera part ara és la casa de tots. Andy ha de decidir que fer amb els amics que l'han acompanyat des de petit. Aquí comença l'aventura dels nostres amics. Són enviats a una guarderia i allà descobreixen un nou món...i nous "amics". A partir d'aquí ja no nomès somriures practiquen els teus músculs facials.

Més d'una situació et preocupa i et fa pensar que potser ha arribat el finals d'aquests excel.lents companys d'aventures.

Els últims 15 minuts són una seqüència de llàgrimes que apareixen dels meus ulls i llisquen pels pels de la barba fins arribar a estavallar-se contra la samarreta, deixant petites taques que seran testimoni de què Toy Story no és una història qualsevol.

Tal i com diu Andy...."Thanks boys".


Fitxa tècnica:

Director: Lee Unkrich
Guionista: John Lasseter (story) and Andrew Stanton



P.D. Sense cap mena de dubte aneu a veure-la en versió original, sobretot pel moment "spanish mode" de Buzz.... i recordeu "Los juguetes lo vemos tooodooo...."
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)