Ai, ai, ai.... aquesta és la pel.lícula de la controvèrsia entre jo i els meus amics. Aquesta pel.lícula està considerada com el "sumum" de la ciència-ficció i això que quan es va estrenar la van matxacar a base de bé tant la crítica com la taquilla. Ridley Scott va dirigir una història basada en un conte de Philip K. Dick, que l'ha encumbrat com un dels millors directors de sci-fi de la història. Això li ha portat grans disgustos, ja que s'ha esperat d'ell el millor en cada projecte i no ha estat així ni de bon tros ("Black Hawk: Derribado", "Robin Hood", "Hannibal", "Reino de los Cielos"... per dir algunes).
Bé centrem-nos en la seva obra suprema (tot i que per mi és infinitament millor "Alien" (1979)). "Blade Runner" és la història d'un policia caçador de replicants (androïdes amb aspecte molt humà que són utilitzats per explorar nous mons) que desprès de retirar-se és reclamat per donar caça a un grup de rebels. Aquests replicants són d'últim model i tenen respostes emotives que en principi no haurien de tenir.
La companyia Tyrell (creadora dels replicants) té un sistema de seguretat per evitar que aquestes sensacions es facin més grans. Aquets "robots" tenen una data de caducitat. Els sublevats volen que aquesta data de caducitat no arribi i per això volen parlar amb el seu creador i que reverteixi el procés. Per arribar a ell no paren de matar i això és el que ha d'evitar l'agent Deckard.Aquesta és la història bàsica però, de fons podem veure que la verdadera història (al meu entendre) és un crit al lema "viu i deixa viure". S'ha parlat molt de la filosofia que aflora d'aquesta pel.lícula però, jo no ho faré i nomès parlaré del que em sembla com exercici cinematogràfic. I aquí és on entro en conflicte amb la majoria dels meus amics. Per mi "Blade Ranner" està sobrevalorada. La història s'ha de contextualitzar en el moment en què es va estrenar (1982) i va ser un bombazo i molt trencadora. Això és un tanto que li haig de donar sense cap mena de dubte.
Però tal i com es va desenvolupant el film cada vegada és una mica més suporífera. Haig de reconèixer que aquesta vegada (revisió de la pel.lícula aquest diumenge) m'ha agradat més que les anteriors però, segueixo veient els mateixos errors. Comença molt bé, amb un ritme molt bo i a partir de l'escena en què Deckard i Rachel s'uneixen en un petò entre humà i replicant és on comença a decaure. Tot es torna una mica lent (sobretot aquesta escena) i les escenes d'acció es resolen de forma ràpida i de forma bastant ridícula (sobretot la mort de Daryl Hannah). Reconec que l'escena final és culpidora i et deixa un foradet en el que pensar. Reconent que l'ambientació és bona per no dir magnífica però, la pel.lícula pel meu gust no és tant com ens fan creure. No es pot deixar passar per alt la gran banda sonora de Vangelis, excel.lent sense cap mena de dubte.
Segueixo per tant creient que, és una pel.lícula sobrevalorada.
Fitxa tècnica:
Director: Ridley Scott
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada