El Lado Salvaje

La temàtica vampírica està de moda, no podem negar que la saga Crepusculiana a donat una empenta forta a aquests éssers que estaven com estancats des de l'última revisió decent que s'havia fet amb "Entrevista con un Vampiro". Ja en aquella película es mostraven uns vampirs més elegants, sensibles, moderns i molt "cools" per l'època que vivien. Però Stephanie Meyer ha acabat de donar aquest toc adolescent i romàntic als descendents de la saga dels Drakul.

Tant si ens agraden com si no, aquestes pel.lícules i novel.les han afavorit que es publiquin altres obres del génere vampíric que poder en altres temps no haguessin vist mai la llum (o poder millor que no vegin mai la llum... no estàvem parlant de vampirs?). Avui ens trobem davant d'un còmic molt notable tant pel que fa al guió com a les il.lustracions.

Rafa Fonteriz ens ofereix una història de vampirs sense gaires manies ni "remilgos". La cara més romàntica i benevolent d'aquestes criatures queda fora de lloc en aquesta història. Els vampirs no són uns adol.lescents de cara bonica i sentiments de bondat... en aquí ens trobem amb unes criatures fosques, amb actitut delictiva i que tenen poques contemplacions..... en definitiva, el que haurien de ser uns vampirs com Déu mana.

La història ens explica com una adol.lescent amb problemes familiars i d'acceptació d'ella mateixa, entra en una espiral de violència i de pèrdua del nord que acaba per premiar-la amb el do de la vida eterna. És molt interessant com arriba fins aquí Isabel i sobretot com l'autor ens ho explica.

La vida d'Isabel és un caos i s'hi creuen personatges com Fernando (amic del pare d'Isabel) que intentarà ajudar-la passant per sobre del seu desig cap a ella. Però no ho aconsegueix i els remordiments el persegueixen fins que torna a aparèixer Isabel en la seva vida. Tindrà una segona oportunitat?.

Rafa Fonteriz utilitza un sistema de colors que ens ajuda a saber si estem en el present o el passat (molt bona la idea perquè així no calen textos de suport per dir-nos on ens trobem en cada moment). Una història crua on es barregen sexe, violència i una societat que tendeix a marginar a les persones amb problemes.

Les il.lustracions són excel.lents. Tal i com es comenta en el pròleg, l'autor dibuixa perquè li agrada i per tant mai ens trobem davant de vinyetes "innacabades" de fons pobres. Sempre riques en detalls però sense ser farregoses.
Un molt bon còmic per aquelles persones apassionades del gènere i també per aquelles que els agradi una bona novel.la gràfica.