Tercer dia de festival i les coses pintaven molt bé. Les primeres projeccions no havien decepcionat tot i que nomès una d'elles havia realment quedat en forma de residus fílmics en les nostres retines, estic parlant de "The Last Exorcism".En aquest nou dia que s'obria davant nostre dos incógnites ens feien senyals de què potser ens trobaríem amb alguna projecció sorpresa i realment així va ser, tant positivament com negativament.
De bon matí teníem la projecció de "Rare Exports" (guanyadora del festival d'enguany), que era una altra volta de "tuerca" a la figura de Santa Claus. Jalmari Helander ens vol explicar que Santa Claus no sempre ha estat aquest ancià cofoi de barba blanca que seu als infants a la falda, en aquesta ocasió el director finlandès ens mostra un Santa Claus que es dedica a segrestar a nens i nenes per castigar-los. Per poder dur a terme el seu ofici es rodeja dels seus ajudants que, com podeu imaginar, no són els petits elfs que estan de gresca a tota hora. Són uns avis de barba blanca que oloren als nens i estan disposats a tot per fotra'ls dins del sac.
No és una història de terror extrem, de fet té petits tocs d'humor que estan força bé i li otroguen a la cinta aquella categoria de thriller terrorífic juvenívol, no sé si m'explico. La pel.lícula ens presenta a tres adults i un nen que "sin comerlo ni beberlo" es troben enmig d'una de les troballes més importants dels nostres temps.... la tomba de Santa Claus. El lloc on aquest personatge va ser enterrat per no molestar més a ningú. A partir d'aquí es donen situacions cómiques, de suspens i amb algun toc de terror en forma de susto que fan les delícies del públic. No és res de l'altre món però una de les sorpreses del festival, com demostra el premi que li van otorgar (també haig de dir que si aquesta és la millor pel.lícula del festival.... apaga y vámonos!!!!).
Fitxa tècnica:
Director: Jalmari Helander
Guionista: Jalmari Helander
Desprès d'aquest petit caramel, venia la que havia de ser una de les perles del festival, la tornada a la direcció d'un dels grans del génere.... John Carpenter. Quina patata més gran!!!!!!!!!! Haig de dir que no és la pitjor que vam veure en el festival però sí que va ser una gran decepció. Tothom esperava que "The Ward" fos aquella espurna que tornés a fer crèixer el foc de la creació d'un dels millors directors de terror de la història del cine. "Nada más lejos".... una pel.lícula sense cap mena de gràcia, on la història s'ha explicat fins a la sacietat en mil ocasions i que a sobre no sap portar gens bé el director. La història es redueix a una pel.lícula de sustos puntuals que no ens aporten res més que algun crit i molta pobresa d'esperit.
Una noia és ingresada en un institut mental i allà coneix a les que seran les seves companyes de manicomi i futures protagonistes del seu malson. Comença llavors un seguit de sustos psats per no aburrir a la platea i amb una previssió que lo flipas!!!!!!!! Pel.lícula dolenta sense cap mena de dubtes, si la veus pagant et pots acabar treient els ulls amb una cullera.Fitxa tècnica:
Director: John Carpenter
Guionista: Michael Rasmussen, Shawn Rasmussen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada