LOOKING FOR ERIC

Ken Loach ha estat sempre un director que s'ha destacat per explicar històries de tall social. Normalment els seus films han estat sempre compromesos amb alguna idea política, nomès cal veure "Tierra y Libertad", "El Viento que Agita la Cebada". La vessant social d'aquest director sempre ha caracteritzat els seus films com "La Cuadrilla", "Pan y Rosas", "Felices Dieciséis"... però últimament les seves històries perdien "enganche". Amb això no vull dir que deixin de ser compromeses si no que la manera d'explicar les històries ha deixat de ser interessant.

Això és el que crec que li ha passat a Loach en aquesta ocasió. "Looking for Eric" torna a enmarcar-se en la vida d'un home de la clase laboral anglesa. Un home de mitjana edat que té al seu càrrec 2 fills adolescents que presenten les típiques actituds dels xavals d'aquella edat. Un d'ells es barreja amb individus que no són la millor influència per ell i son pare haurà de mediar per solucionar el problema. Al mateix temps les circumstàncies l'obliguen a tornar a veure la seva primera muller a qui esncara estima i va abandonar.

Se li acomulen els problemes i un dia de desesperació li explica totes les seves emocions a un póster de Cantona (gran davanter del Manchester United). Davant la seva sorpresa se li apareix el propi heroi del Manchester. A partir d'aquí l'ajudarà a prendre les decissions correctes en cada cas. En aquesta pel.lícula es barreja l'humor i el drama social però, la resolució és més pròpia d'una pel.lícula de Disney. Potser és perquè m'esperava una altra cosa i em va sorprendre aquell color rosa del final però, el que sí que manté és el toc estètic de pel.lícula "currante". Loach ha tingut grans moments i alguns grisos. Crec que ara està en aquests últims però, tot i així les seves històries són sempre il.lustratives de la vida social anglesa i per tant molt interessants per endinsar-se en la societat del Regne Unit.

"Looking for Eric" és una pel.lícula que farà gràcia als esporàdics dels director i potser decebrà als fidels seguidors. Sigui com sigui sempre és bo poder veure pel.lícules més naturals i no tant edulcorades pel "american way of life".