Lydie

Estava donant voltes pel saló del còmic d'enguany quan vaig passar per l'stand dels grans "Arkham Comics". Allà estaven amb els seus davantals tant típics i que els fan "inconfundibles y únicos" als ulls dels visitants. Una salutació entre l'estrés de les ventes, una foto de la meva samarreta perquè segons el senyor arkhamita "es preciosa"... entre una cosa i l'altra em diu que li doni un cop d'ull a "Lydie", un còmic que a primer cop d'ull no sembla cap cosa especial però al obrir les seves pàgines em vaig quedar bocabadat. En primer lloc la olor despresa pel volum guionitzat per Zidrou i dibuixat per Jordi Lefreu... ummm, com aquell plat que posen al davant i la olor et fa concentrar-te en ell.

Però el que em va impressionar més és la delicadesa i vellesa dels dibuixos, quina cosa més maca!!!.. en algun moment vaig veure algun toc entre "Los Aristogatos" i "Bienvenidos a Belleville". Però a més a més la veu del senyor arkhamita es va apropar com aquell petit dimoni que et parla a cau d'orella per fer-te caure en la temptació, "la història és molt maca". Amb això ja vaig tenir prou i me'l vaig emportar a casa. Ahir el vaig llegir i al acabar, el primer que vaig pensar és... per què no te l'havies llegit abans? TONTO!!!

És un gran còmic guinoitzat per un francés i dibuixat per un català que té un futur excel.lent en el món de la vinyeta. La història és dolça però no ensucrada, no us penseu que Zidrou ens entrega un poma banyada en caramel, és més aviat una d'aquelles pomes dolces amb algun cop.

En un petit barri francés, una noia perd el seu nen durant el part. No és la noia més llesta del planeta però la gent del barri l'ajudarà en aquest moment duríssim de la seva vida. De quina manera ho fan?... no us vull dir res més. Agafeu la poma i feu-li una queixalada.. ja no podreu parar.