2 días en París




Ahir va ser un d'aquells dies que t'agafa mal de cap només de pensar que en tornaràs a tenir algun de similar. Tothom està ocupat menys tu i els intents de quedar amb la gent es converteixen en un intent de fer que Armaggedon sigui una bona peli...

Però algo va succeir que durant uns minuts el signe de la tarda va canviar.....la culpa la va tenir Julie Delpy, una de les més atractives actrius franceses (gran actuació en la segona part de la trilogia de Kieslowski) i ara també de les més guapes directores.



Aquesta, en principi, simple comedieta romàntica ens transporta a París on una parella que estan ja en els 30 anys, estan fent un viatge de plaer i de tornada a New York, decideixen passar per la capital francesa d'on és originària la protagonista. Una trama poder un pel grollera per comparar la cultura europea i l'americana, però que´dóna un resultat totalment excel.lent. No vull dir que una cultura sigui millor que l'altra, però al llarg dels 2 dies que passen junts, es poden veure diferents actituts degudes al bagatge cultural dels dos països (fixeu-vos en la relació que s'estableix entre el pare i el nòvio de la protagonista).




En aquesta més que recomenable pel.lícula es donen situacions molt divertides al mateix temps que tristes i fins hi tot hi ha vegades que no saps si els comentaris dels protagonistes són de veritat o bé estan fent una broma. Sobretot pel que fa al novio americà (Adam Goldberg) que només començar el film té un acte de patriotisme, realment envejable....je,je,je.

En el llargmetratge de la recent estrenada directora, no només es parla d'aquesta diferència de cultures, si no que sobretot es parla de les relacions de parella un cop ja has passat una edat en la que poder trencar amb l'actual company o companya, pugui ser el pas definitiu per quedar-se sol el resta de la teva vida. Em va sorprendre com de somriure en molts moments del film vaig donar-me compte que de sobte no ho estava fent i que de fet estava força neguitós per saber quin seria el destí de la parella....

En definitiva una pel.lícula que s'acosta a les situacions i diàlegs de Woody Allen, com s´ha comentat en molts escrits, però què per mi no crec que sigui la intenció de la directora i protagonista del film. Situacions humanes vistes amb humor i tendresa, al mateix temps que ironia i sarcasme. Us la recomano perquè a mi em salvar el dia......

2 comentaris:

elisewin ha dit...

Vaig a intentar-la baixar amb l'E-mule (és la primera vegada que ho faig i ni flauers...),a veure si em reconcilio amb l'univers...(m'has passat el dia malo, la patata grillada!!). Si no, fullejaré la Enciclopedia de Marvel, a veure com ho fa la competència...
bueno, encara que avui em costi, agafaré energies per a deixarte un petó al teu blog. Ostres, amb lo japi que tornava ahir del poble que anava repartint rosies per tot arreu...bueno, coses del directe. Avui em toca suportar la insoportable pesadesa de l'ésser...arrrrgggg.
I si em transformo en Firestar i me'n vaig un rato a salvar el món...?

Incisiva ha dit...

si, si, todo esto está muy bien, pero para cuando una crítica de Galicia Canibal??