"Soy leyenda"

Ahir era un d'aquells dies post vacances de nadal que no venia molt de gust treballar, estava a l'oficina i vaig pensar que res millor per un estat d'ànim com aquest que anar al cinema a veure una pel.lícula que et fes passar una bona estona, que no haguessis de pensar gaire però que et fes estar atent a la pantalla esperant coses inesperades i espectaculars, així que vaig mirar la cartelera i la millor proposta d'aquestes carcterístiques era "I'm a legend".

El tema era força engrescador, vampirs, la ciutat de Nova York deserta, por, angoixa.....el plat estava en el menú i vaig demanar una ració doble. Joder, doncs podria haver estat a règim!!!!!!!

Haig de dir que les seves predecesores tampoc són pelis que guardi en la memòria com a grans films que m'hagin fet passar una bona estona, (tant la del Vincent Price com la del Charlton Heston) però és que aquesta nova versió de l'obra de Richard Matheson és quelcom més que aborrida.
Per començar direm que en el cartell de la peli surten els dos protagonistes de la història i haig de dir que qui camina sobre 4 potes i té un look més aviat pelut, ho fa bastant millor que Will "mira que cuerpo más chulo tengo y que cachas estoy" Smith. Tal i com va passar a "Yo robot", l'actor i antic cantant de rap aborreix soberanament. No crec que aquest senyor sàpiga fer res més que papers que són de poli graciós en pel.lícules d'entreteniment entre l'acció i la comèdia. No dic que sigui mal actor, però en papers on no fa de graciós amb un toc xulesc sembla que li desbordi la situació.

En aquesta ocasió, no he vist la peli en versió original, el doblador haig de dir que fa un esforç molt destacable per donar-li un to a la veu que ens intenti allunyar del Príncipe de Bel-Air. També és veritat que ha fet altres papers dramàtics com ara "Ali", "En busca de la felicidad", "Seis grados de separación".... però en aquestes interpretacions tot el film és un drama i no té cabuda la part xulesca, potser per això és més creïble però en aquesta ocasió no hi ha per on agafar-lo.

A part de les interpretacions haig de dir que els suposats vampirs quasi bé no apareixen i no tenen cap altra funció en el film que mostrar-nos lo bé que està el tema dels efectes especials avui en dia. No tenen cap mena de gràcia a no ser que sigui l'estètica. Només hi ha un moment que sembla que la peli els doni una oportunitat, que és quan el que sembla el seu cap imita una de les trampes posades pel nostre protagonista. En aquell moment vaig pensar que entraríem en una mena de cursa a veure quin dels dos és el més fort en una ciutat abandonada a la seva sort, però només va ser un miratge perquè ja no hi ha cap altra aparició dels vampirs que no sigui per cridar i donar bots espectaculars.

L'estètica del film és brutal, això li ho concedeixo però per mi no té res més. Per estètica potser no cal fer una peli i amb una bona adaptació en novela gràfica, com la que s'ha fet, ja n'hi ha més que suficient.

El final de la història és dels pitjors que he vist, ràpid predible i sense substància i a part t'expliquen el títol....Bé només dir que la peli sí que passarà a ser llegenda...llegenda de les pelis més soses que he vist.