Freaks in love.....ai esos años 90s...sniff,sniff



L'altre dia llegint la revista Dolmen d'aquest mes, vaig veure una resenya sobre una obra d'un autor estatal que era readitada per Astiberri. Les edicions d'aquesta editorial sempre es mereixen una especial atenció per la temàtica que solen publicar i per l'exel.lència de les seves edicions. Doncs l'obra que recomenaven no era pas nova, si no que era una reedició de "Freaks in Love" obra de Sergio Córdoba. deien que era una gran obra i que havia guanyat un premi en el saló del cómic de Barcelona de fa uns anys i ve t'ho aquí que directe cap a la llibreria a buscar-lo, perquè com molt bé m'han recordat avui, tinc una fase nyonya. Ho dic perquè el tema del cómic no és cap altre que les relacions de parella entre joves de la nostra edat, bé millor dit de l'edat que jo tenia quan es va publicar el còmic per primer cop, és a dir al 97.


La primera sensació és que en aquesta ocasió l'edició no era de les millors que havia vist, de fet era un pèl cutre, però al llegir-me la introducció vaig veure que a lo millor aquesta estètica era la més adequada, ja que en primer moment va ser una història que es va editar en un fanzine.


Al obrir les pàgines i reseguir els dibuixos i les frases, vaig veure que congeniaven amb el que s'explicava, realment feien l'un per l'altre.


A mesura que anava llegint, els records em venien al cap i era com reviure aquells fantàstics anys on la cultura indie, de la qual només puc dir que en aquells moments em feia vomitera, resultés de lo més entrenyable i el millor que m'havia passat. Aquelles xarrades amb els amics sobre les respectives parelles, que ens ofegàvem en un got d'aigua i qualsevol discussió semblava el final de la relació de la nostra vida. Ara ja no hi són, de fet quan tens un problema amb la parella el soluciones a dins de casa i poques vegades és comentat amb els amics, hi ha coses que són més importants.... no més importants que la parella, però aprens a saber que és quelcom desastrós i que una simple rabieta per d'un o l'altre.


Una obra recomenable per tots aquells nostàlgics de la Generación X, grunge, cultura indie i altres coses que els 90 ens van deixar i no van perdurar..........


P.D.....Sònia, aquests sí que t'agradaria...és del rotllo "peleas de enamorados".....je,je,je

2 comentaris:

laura ha dit...

A mi em va atrapar la época grungie de pleno, i plena d'hormones nihilistes i odio contra el mundo.
Potser m'hagués anat bé llegir aquest còmic una mica nyonyo:P per aplacar la bèstia...

*Kurt Cobain no ha muerto*
(jujuju)

muak

wolvie ha dit...

no t'enganyis....sí que ha muerto!!!!!!!!!!!!!!!!
típic pensament kumba....ningú mor, tothom viu per sempre....viva la zambomba!!!!!!!!!!!!!!