Juno

....estava al cine a punt de veure Alien VS Predator 2 (és així de dura la dinámica d'anar a veure una peli xunga a l'any amb el Jaume), i mentre esperàvem tal trunyu inhumà de pel.lícula (haig de dir que va respondre a totes les espectatives...), van passar uns trailers entre els quals estava el d'aquesta pel.lícula "JUNO".

En un primer moment no li vaig donar massa importància ja que semblava una peli romanticona adol.lescent destinada a aborrir soberanament, però algo em va cridar l'atenció i es que l'actriu principal era Ellen Page, la fantàstica "young avenger" a la també al.lucinant "Hard Candy". (Per no mencionar que és una X-Men, ja que interpreta a la nineta dels ulls de Joss Wedon, la mutant Kitty Pride).

No podia ser que una actriu que ha fet aquell gran paper a un dels thrillers més intensos que he vist, ara fagi una peli així de "tonteta".... efectivament les impressions inicials eren certes. Fa dos dies vaig anar a veure aquest film entre pors i ganes de passar-ho bé. No podríem haver fet una elecció més encertada.... quina gran pel.lícula!!!!!!!!!!. És per mi una pe.lícula rodona, hi ha humor, hi ha moments dramàtics i fins hi tot estúpids....també hi ha gent que diu que és una peli molt conservadora al ser pro-vida i això....

Sincerament quan jo vaig sortir del cine no tenia cap sensació d'haver vist una peli que anés contra l'abort, tenia la sensació d'haver vist com una adol.lescent força peculiar, passava per diverses situacions a vegades bastant xungues i mai vaig tenir la sensació de què el director de "Gracias por Fumar" (Jason Reitman) , m'estés venent la moto de l'antiabort.

És una d'aquelles pel.lícules que jo recordo veure durant els anys 90, quan el grunge i la corrent indie estaven en pleno apojeo. Fins hi tot quan va acabar la pel.lícula tenia la sensació d'haver vist una comèdia amb un humor bastant dur, però que el toc nyonyon final em deixava un regust tan bo que no volia que s'acabés. De fet em recorda a la sensació que vaig tenir després de veure Clerks i Clerks 2, més la 2, en què hi ha un humor delirant (no del mateix tipus que Juno), però que al final degota un romanticisme que et fa sortir nyonyo i valent del cine.

Ni una paraula sobre la banda sonora.....és molt millor escoltar-la.

No doneu en "adopció" aquesta peli, segur que us agradarà "tenir-la" a vosaltres mateixos.