Sweeney Todd


La sort em sonreia...em va trucar i em va dir "...corre para aquí que hay entradas de cine!!!!!". La meva sorpresa va ser quan em va dir que eren per la nova meravella visual de Tim Burton. vaig pensar que era una bona manera de començar el cap de setmana. haig de dir que és una de les millors estètiques que he vist mai reflexades en una gran pantalla. no té cap desperdici des de què comença fins que acaba, és una d'aquelles pelis que es diu "...s'ha d'anar a veure al cine!!!", doncs en aquest cas és més cert que mai.
Només els títols de crèdit ja et deixen bocabadat davant del que serà una gran pel.lícula. Haig de dir que a mi em va costar moltíssim entrar en la dinàmica del film, ja sabia que era un musical però no creia que seria un 90% música i la resta diàleg. El problema principal amb el que em vaig trobar va ser que les cançons no em van acabar de fer el pes. Li reconec tots els mérits que vulgueu, però a part d'un parell de temes que sí em van agradar no van acabar d'emocionar-me les líriques. De fet no és res a tenir-li en compte al senyor Burton ja que és una adaptació d'un musical i per tant la música és la que és. Per aquesta raó crec que l'esttrafolari director a fet una gran feina. L'adaptació és impressionant i l'elecció dels artistes impepinable. l'únic que no em va agradar gens és el personatge del jove mariner, no em va convèncer gens. De la resta només tinc elogis cap a ells.


És una pel.lícula que es pot veure en un tres i no res, però has d'estar convençut del que vas a veure, en cas contrari et pots trobar que es fa pensada en alguns punts.
Hi ha escenes però que són impressionants com quan ell recupera les seves navalles, o bé quan va cantant que matarà a tothom de la ciutat, que vol venjança a qualsevol preu.



Hi ha moments fins hi tot cómics com quan la senyora Carter fa les seves fantàstiques empanades (les més dolentes de tot Londres com ella diu), una barreja d'humor escatològic amb una veu dolça que et va cantant el procés d'elaboració.
En definitiva un plaer per la vista i l'oïda si aconsegueixes que t'agradin les cançons. De totes maneres segueixo dient que la millor pel.lícula d'aquest director és ED WOOD.

10 comentaris:

elisewin ha dit...

I no dius res de LA meravella de cuerpo i mente serranas que interpreta al barber sanguinari...'!!!??
Jooooohnyyy, I feeeel youuuuuu!!!!!
(ja m'agradaria a mi que em fes un afaitat ben apuradillo...;P-ups, això potser no passa la Comics Code Authority...!)

petons des del carrer Fleet*

Anònim ha dit...

Doncs si, estem d'acord, la millor peli de Tim Burton és, i crec que serà, per sempre Ed Wood. Quina mítica escena la de la baralla amb el pop

wolvie ha dit...

A veure senyoreta Elisewin......qualsevol diria que li faria un concert de cert instrument nadalenc al senyot Depp...je,je,je

wolvie ha dit...

Tens tota la raó del món....l'escena del pop és colosal...
de fet TOTA LA PELI ÉS COLOSAL!!!!!!!!!!!!
A veure si també coincidim en què Eduardo Manostijeras i Sleepy Hollow están a la zaga.....

Anònim ha dit...

senyor meu, senyor meu... a veure si ens estem oblidant de Batman, eh.

wolvie ha dit...

per res del món!!!!!!!!!!!!
el que passa és que no compte perquè és Batman i ell està per sobre de tots nosaltres!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Ai que em sembla a mi que hi ha algun tipus de restriccions per part de la gent de la marvel que no et deixa parlar dels herois d'altres editorials!!!!

wolvie ha dit...

ai que detecto cert to d'enveja??!!!

wolvie ha dit...

....això és com la Bíblia....per ser un bon deixeble has de negar al teu mestre (Batman)tres vegades....
però bé....ell ja sap com va tot...ja m'aha dit que no m´ho té en compte....je,je

Jaume i Marta ha dit...

Doncs jo crec que la música de Sondheim és increïble, Cesqui!!!! A mi hi ha cançons que em posen la gallina de piel...potser és perquè mes les sé de memòria ;-)
Trobo que les cançons són increïbles per la manera com juguen les veus i els instruments, com es persegueixen, es troben i es tornen a trobar...crec , a més a més, que cada cançó expressa molt bé l'estat d'ànim o el sentiment de cada situació...i com tu bé dius a mi també m'encanta quan Mrs. Lovett canta la cançó de la carn mentre va fent el pastís...trobo que és una cançó molt difícil de cantar i que el joc que dóna és meravellós... "Iep, vingui aquí quines presses quin salt m'ha fet el cor, l'he pres per un esprit".

Apa, petons i seguiré llegint el teu petit món del blog