Una Rubia de Verano

...més val tard que mai... Fa temps que havia vist aquest cómic a la prestatgeria de la botiga, però mai es va donar la situació anímica necessària per emportar-me'l a casa. Bé doncs, l'altre dia si que es va donar aquesta situació acompanyada d'un neguit perquè ja no tania cómics per llegir a casa i encar faltava bastant pel mes següent, així que vaig pensar que seria un bon moment per endinsar-me en el món Tomine.

Que tonto que habia estat de fer-ho abans!!!!!!! És un dels millors cómics que han passat per les meves mans aquests mesos!!!! És una passada com Adrian Tomine explica les seves históries t'enganxen i no et deixen anar de cap manera. En aquest volum ens presenta 4 aventures o millor dit desventures de personatges totalment desangelats. A mesura que anva llegint les frases i entenent cada cop més els dibuixos, una tristor t'entra dins. Tenia la sensació com de perdre la felicitat (tal i com diu el senyor Potter quan l'ataquen els Dementores....comparació idiota,oi?). La veritat és que em sentia com brut pel fet d'estar disfrutant tant de les desgràcies dels personatges del cómic.

No em refereixo a gaudir d'una desgràcia al.liena, sino que disfrutava del cómic per la seva elegància i duresa acompanyada d'una càlida buidor existèncial.... (ala xaval, me flipé un poco con la frase....no sé si té sentit però més o menys és això).

A mesura que t'endinses dins dels personatges et sents com una mica asquejat, tots són perdedors solitaris i quan prenen contacte amb algú sempre surt malament, o són fets tan desgraciats que et fan entre pena i fàstig. Bé, de veritat que no tinc paraules per recomenar-nos aquest cómic, només us diré que si no el llegiu sereu mitja persona.......(i si a sobre no heu vist Star Wars, doncs ja no sou ningú.....je,je,je,).