The Fountain

Ai, ai, ai... quina por més gran. Aquest director sempre havia aconseguit no deixar indiferent a ningú amb les pelis que habia fet (Pi i Requiem for a dream), bé de fet amb aquesta última tampoc. En les anteriors et cadaves garrativat a la cadira i no podies deixar de pensar en la pel.lícula ni en el que t'havia fet sentir. Històries tristes, obsessives de fatalitat incostestable...

En el cas que ens ocupa tampoc et deixa de qualsevol manera, de fet comences la pel.lícula concentrat en la història ja que l'ambientació de l'época del descobriment és molt espectacular, i acabes mirant al sostre pensant si el Barça jugarà amb Henry o bé si el Madrid seurà a Guti.

Arriba un moment en què no sé que m'està explicant el senyor Darren Aronofsky. Tot sembla bastant senzill en aquesta ocasió, s'està centrant en l'intent de trobar per part del protagonista (Hugh Jackman) una cura pel càncer de la seva parella ( la preciosa Rachel Weisz).

Hi ha una història dramàtica en la que no sap si passar més estona amb ella o bé passar tot el temps possible treballant per trobar la cura, això l'atormenta.

Hi ha un paral.lelisme amb el "conte" del senyor espanyol i la reina catòlica, tots dos busquen viure junts eternament. També hi ha una tercera ambientació que és ell tancat en una mena d'esfera que rutlla per l'univers amb l'arbre de la vida en el seu interior i ell sembla el cuidador. Tot això en una cocktelera de 2 hores i sense cap mena d'originalitat narrativa (almenys jo ni li vaig trobar), fa que et plantegis altres qüestions alïenes a la peli.

De fet abans de treure la pel.lícula, el director va treure un cómic amb el director's cut del film, doncs la productora es veu que li havia retallat força el metratge.... i si li haguessin tret tot el metratge?....crec que hagués estat millor per tothom.

Vaig comprar-me el cómic i ja no vaig entendre gran cosa i en teoria aquí hi havia tota la informació que el director ens volia donar.

Bé, una pel.lícula estèticament molt bonica i espectacular però que no para de perdre oli en el guió durant tot el film. Em fa ràbia aquesta gent que explica coses que només ells entenen, si vols fer això doncs t'ho expliques tu mateix mentres tens un moment Travolta (ahí le he dao, eh Albert!!) i no agobies a la resta de la humanitat que es queden amb cara de gilipolles com si fòssim menys per no haver entès res. Espero que s'aixequi de les seves cendres i torni al llindar que havia creat amb les seves anteriors históries... unes grans históries.