Adios Chunky Rice


Ens trobem davant d'un cómic senzill, crec que aquesta és la paraula que defineix aquesta història. Craig Thompson ens mostra una història d'amor, però no només entre parella si no un amor d'amistats.

Un jove "tortugo" marxa de la seva terra per trobar el lloc que li correspon tot i que això impliqui deixar enrera altres coses, entre elles una bonica "ratolineta" i un amic humà. Les despedides mai han estat el fort de ningú i en aquí es demostra de nou. Tot i estar separats un pensament uneix als nostres amics.



En el moment de marxa d'en Chunky un núvol es passeja per la nostra ment, el capità delvaixell no sembla molt amable, més aviat sembla un cabró sense escrúpuls, però a mesura que avança la temporalitat ens adonem que potser és un gran home que estima la mar per sobre de tot i que troba a faltar molt a la seva primera muller.



En totes les històries que se'ns mostren sempre trobem aquesta part melancólica d'anyorança d'algun ésser estimat i vulguis o no comences a pensar en les teves anyorances a mesura que les vinyetes t'ensenyen com evoluciona la trama.

Els dibuixos estan a l'alçada del que expliquen, senzills però amb molta càrrega emocional i a més a més el blanc i negre ajuda a tenir aquest clímax de tristor constant però que en algun moment passarà a ser un miratge en el passat.

El senyor Thompson és especialista en fer-me posar la pell de gallina i ennegrir de melancolia el més brillant dels dies. Una qualitat que podria no ser de gran menció però tot i fer-te posar trist hi ha quelcom que et deixa una llumeta com de benestar... com si hagués aconseguit que et sentissis bé tot i que estiguis trist... si no llegiu "Blankets" i ja em direu.

Aquest cómic potser s'ha de llegir un parell de vegades o pots caure en l'error de no prendre aquesta senda melancòlica que et brina l'autor. ës un bon cómic, però sense cap mena de dubte el millor que he llegit d'ell és "Blankets" que....

Però això és una altra història.....