PROMESAS DEL ESTE


Ahir per la nit després d'intentar que funcionés internet amb l'ordinador de l'Agustin i no aconseguir-ho, l'Albert va haver de marxar a otros lares per poder conectar-se, de manera que em vaig quedar sol com un mussol i vaig pensar que seria un bon moment per gaudir d'una de les pel.lícules que més m'han recomenat aquest any. Tothom em deia que era genial que els actors ho feien molt bé i que era un digne següent pas en la feina cinematogràfica de Cronenberg després de "Una historia de violencia".


Tot estava servit, unes grans expectatives i moltes ganes de què m'agradés la peli. Només començar vaig pensar que sense cap mena de dubte tot el que m'havien dit era cert. Viggo Mortensen omple la pantalla només aparèixer. Sembla mentida com pots oblidar-te del montaraz quan surt en altres pel.lícules. En totes les que he vist després del Señor de los Anillos no hi ha cap en la que vegi aquest actor i no em pugui creure el paper que està interpretant. En aquest cas la seva interpretació de macarra rus és brillant.
Sense deixar-se portar pels tòpics de tiu dur de les pel.lícules, la visió del seu personatge és execel.lent. En el cas de Naomi Watts, actriu que m'encanta, només puc dir que sembla anecdòtica. Amb això no vull dir que no ho fagi bé, al contrari, ho fa bé com sempre però queda totalment eclipsada pels dos protagonistes masculins Viggo Mortensen i Vincent Cassel (Nikolai i Kirill).

La història és impressionant, no per la seva originalitat si no per la manera en què s'explica. Tot encaixa i si no és així realment com funciona la màfia rusa, s'hi deu acostar molt. Està molt ben portada des del principi fins a cert punt del final. Com va girant la història entre la noia i el seu diari i la demència de'n Kirill que porta a Nikolai a lluitar per la seva vida en una de les millors escenes de violència que he vist.
Però clar, no tot podia ser genial, alguna cosa havia de sortir malament. No és que sigui dolent ni mal ideat ni mal interpretat...és que no entenc perquè ha d'acabar així la peli. Sembla que de sobte sense venir a cuento el guionista s'hagués menjat un gran caramel i tot el sucre li hagués pujat al cap. Un final que per mi no és encertat del tot, cal aquest petó?


....per tal i com s'havia desenvolupat la pel.lícula crec que no. De totes maneres no tinc cap mena de dubte en què és una de les millors pel.lícules del 2007. Impactant, severa, crua.....un film que ningú s'hauria de perdre.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Viva ese culito en la sauna, jejeje...
Sobra el petó... per mi... amores imposibles, ¡ai!!

wolvie ha dit...

ai,ai,ai.....serà que en realitat el pares del Nikolai eren gallegs i van emigrar a Rússia quan ell era petit?.....
Potser fala galego!!!!!!!!!!!!!
Et sobra el petò perquè no eres tu qui el rebia, eh!!!??...envejosa!!!!!!!! je,je,je