Love and Honor

Final d'una magnífica trilogia. Yoyi Yamada acaba el seu trajecte personal sobre la figura dels samurais amb una més que encertada "guinda" en l'últim pis del pastís.

Ahir per la tarda als cinemes Casablanca dels jardinets de Gracia vaig poder admirar, en una projecció nomès pel menda lerenda, d'una de les millors pel.lícules orientals que m'ha portat aquest novell 2008. La història, com en les dues parts anteriors, ens mostra un món medieval japonès més humà, rutinari...més del dia a dia. En ell sempre hi ha un element essencial l'honor, element clau en la vida d'aquests guerrers. No us espereu una pel.lícula amb escenes d'acció, ninjes atacant durant la nit o grans campanyes de guerra entre clans. Se'ns presenta la vida d'un samurai que serveix al seu senyor tastant el menjar abans que ho fagi el seu amo. Una feina que sembla per sota del que normalment veiem fer a aquests personatges honorables.

Fins hi tot hi ha un moment de la pel.lícula en què el protagonista critica aquesta situació en la que es troba, dient que la tasca que realitza no és útil i és deshonrosa per un samurai (ja veurem que després això no és així). De fet aquesta feina salva al seu senyor de morir enverinat i això li porta a ell perdre la possibilitat de portar a terme el seu somni. La dedicació de la seva dona a la seva persona és absoluta i fa el que sigui per ajudar-lo i mantenir la seva posició social, tan important en un samurai.

Una pel.lícula que em va deixar tocat durant ven bé una horeta.....Molt recomenable i fins hi tot diria que essencial per tots els amants del génere.

P.D....(to Senda)....no recordo la teva frase!!!!!!!!!!!!!!!!