CASHBACK

Ahir a la nit vam decidir anar al cine. No teníem molt clar quina peli podíem veure així que vam tirar de recomanacions i CASHBACK va ser una d'elles. L'Albert sempre és un bon conceller en aquest camp de manera que no em va costar gaire decidir-me per aquesta comèdia amb aspecte indie.

Abans però unes tapetes "para parar el golpe"....quina decepció, l'únic que va estar bé va ser un pop a la gallega molt tendre i molt bo. Els cambrers per cert uns gilipolles. Bé doncs pel que anava... última sessió als Melies, pel.ícula independent, tocs de comèdia amb humor intel.ligent i una molt bona companyia per gaudir-la.... la cosa no pinta malament, no?

Doncs no va defraudar la nit. Una pel.lícula senzilla, sense cap pretenció d'explicar una història complicada, tot el contrari. Una d'aquelles temàtiques tan velles com la fam però que en aquesta ocasió li dóna un toc fresc i divertit. No descobreix la sopa d'all el director Sean Ellis, però sí que combina tots els ingredients per tal que li surti un plat fresc, gens pesat i que et deixa un regust de boca força agradable.

Tot comença amb el trencament del nostre protagonista amb la seva parella (sempre desagradable aquesta situació....). A partir d'aquí uns moments d'aborriment...però no patiu perquè la cosa s'anima quan el nostre protagonista decideix invertir les hores nocturnes treballant en un supermercat. Allà troba la fauna (Stuart Goodwin, Michael Dixon, Michael Lambourne) i flora (Emilia Fox) que l'acompanyaran en les tedioses hores nocturnes.

Les desventures que li passen des d'aquell moment tenen aquell punt graciós que et fa oblidar lo patètic de la vida del personatge en aquell moment i a més a més no pares de riure amb els seus companys i jefe ortera. Brutal el partit de futbol!!!!!!!!!!. Tot això amenitzat un petit toc fantàstic que li dóna al film aquell toc exòtic que et fa pensar que el que veus és diferent tot i que probablement ja ho has vist 50.000 vegades abans.

Un final de conte acaba amb la història, però no us penseu que per ser de conte és dolent. Tot el contrari, encaixa perfectament amb el discurs global de la pel.lícula i li posa aquell petit toc sentimental que a tots ens agrada.... a vegades....(no ho negueu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!).