Elric...la forja de un hechicero

Elric de Melniboné...un dels personatges més foscos de la fantasia épica i que se surt una mica dels estereotips d'heroi bàrbar, musculós i amb un codi d'honor de lo més net....a tots ens vindrà al cap Conan el Cimmerio.


Michael Moorcock crea tot un univers a partir de la figura del Campeón Eterno que pot venir representada per diferents personatges depenent de la realitat espai temps que estiguem vivint. En una d'aquestes realitats trobem al nostre albí prim, de poca fortalesa física i enfosquit caràcter. Altres personatges que prenen possesió del títol de Campeón Eterno poden ser Corum i Hawkmoon entre altres.
Tots ells viuen en un univers que té una entitat comuna representada per diferents personalitats...el ja mencionat Campeón Eterno.

Els llibres que he llegit d'aquest univers són molt bons sobretot la trilogia sobre el personatge de Corum, realment impressionant.
Les històries que expliquen les aventures de l'emperador albí són força bones tot i que a vegades es fan un pèl enrebassades. En aquestes històries l'acompanyant de l'emperador de Melniboné, és l'espasa que prové del Caos i que es diu Stormbringer. Una fosca, tan de color com d'ànima, espasa que ajuda al dèbil albí apoder mantenir-se dret i lluitar contra les adversitats que se li posen per davant. Però la companyia d'aquesta espasa té un preu i és que té consciència pròpia i sempre vol ànimes per alimentar-se... fins a tal punt que en alguna ocasió s'ha clavat en algun dels amics d'Elric sense que ell ho volgués.
Tots aquests elements que són tan atractius es perden en el còmic que acaba de sortir el mes passat a les llibreries. "Elric. La forja de un hechicero"....tenia grans il.lusions posades en aquest còmic doncs el guió era del propi Moorcock, qui millor que ell per adaptar aquest campió a les vinyetes?.....(doncs ara començo a pensar que lo milloret ho va aconseguir Roy Thomas quan va fer que els camins d'Elric i Conan es creuessin en el regne d'Hyborea).


Una decepció al veure que la foscor del personatge s'ha perdut, val que aquest còmic està situat abans de què l'albí d'ulls carmesí encara no és emperador i per tant encar no té l'espasa que s'alimenta d'ànimes, però és que la història és monòtona i amb una resolució molt simplona. Sempre que hi ha algún problema Elric troba algú que l'ajuda i a més a més de manera simplona.
En aquest volum apareix un Elric gens ombrívol que va passant missions a través de "los sueños oníricos" que el preparen per ser emperador de Melniboné mentre el seu tiet intenta fer-se amb el poder i matar-lo en cada ocasió.
M'ha costat acabar-me'l de llegir amb lo qual no em va enganxar per saber que li passava al personatge. Tampoc el dibuix acompanya (Walter Simonson), una mena de manga sense ser-ho però que et deixa fred davant la història que explica. Em sap greu senyor Moorcock, però aquesta vegada no ha passat "el sueño onírico"que afrontava.