30 días de oscuridad


Una gran curiositat tenia per veure aquest film. El cómic (o millor dit els 3 cómics que conformen la saga, a l'espera d'un quart que ja ha sortit a EEUU però aquí no...) em va agradar molt. Vaig trobar que la idea era molt senzilla però al mateix temps molt ben pensada i poc explotada. Enlloc d'intentar dominar la llum del sol i preparar cremes i coses rares per poder caminar sota la llum de l'astre rei, per què no anar allà on no hi és?

El principi de la història és força bo i conservat a la pel.lícula, tot i que l'exixtència del periodista que sobrevola el poble d'Alaska i té proves dels vampirs quedi anul.lada en la producció de Sam Raimi. La caracterització dels vampirs és molt bona, trobo que han estat bastant fidels al cómic, tot i que suposo que a tothom ens hagués agradat veure unes dents llargues i deformades com les que va proposar el senyor Templesmith...però trobo que ja ho han fet prou bé. A més a més ja no són vampirs fashion vestits a la última i que semblen més models que altra cosa, tene "cara" de gent normal. Pel meu gust cal destacar el rostre de la novia del vampir líder....aterradora.



El protagonista és un puto figaflor!!!!!!!!!!!! Aquest actor no m'acaba de fer el pes, Josh Hartnett, és un niño guapo fent el paper d'un poli dur d'Alaska que ha estat abandonat per la seva dona, Melissa George, que tampoc és com jo me la imaginava. Crec que l'elecció dels actors no ha estat la correcta, els actors que no fan de vampir, eh?!!!!

També haig de dir que passen 30 dies a les fosques i amagant-se d'aquests éssers monstruosos i al veure la peli no et dóna aquesta sensació de pas del temps angoixant, crec que el director, David Slade, no ha sabut aprofitar aquesta eïna d'angoixa (cosa estranya perquè ens va engoixar a tots amb Hard Candy). L'única noció de que està passant el temps és la pobreta barba que li surt al protagonista, que tot i ser ridícula trobo que és un detall molt ben treballat.
En definitiva és un bon entreteniment per passar una nit entretinguda, però res més lluny de ser una gran adaptació de l'obra gàfica de Steve Niles i Ben Templesmith, ells van aconseguir angoixar-me i no parar de llegir, aquest film em va deixar bastant relaxat i no vaig posar el pause per anar a la cuina a buscar unes patatetes.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sin haberme leído el comic ni ver la película (¿entonces para qué escribo aquí?) reconozco que el argumento me pareció uno de los más interesantes que he escuchado en algún tiempo

wolvie ha dit...

te recomiendo encarecidamente que leas el cómic!!!!!!!!!!!!!!