... ens trobem davant d'un cómic que en la primera lectura no em va acabar de fer el pes. la cosa en un principi pintava força bé, Azzarello i Risso (equip de luxe). La seva série, 100 Bullets, és una de les meves preferides tant pel que fa a guió com a il·lustració. Res no feia pensar que llegir aquesta història de cavaller de Gotham no fos menys que un plaer. Doncs no va ser així, potser esperava tant que tenia unes espectatives massa altes.
La història no és res de l'altre món, tornem a donar-li voltes a la mort dels pares Wayne i les conseqüències que aquest horror deixa en el jove fill del doctor. Unit a això hi ha una trama d'assassinats en els que es veuen implicats una bona part del dolentots gothamites, Killer Kroc, Scarface.... i uns nous vinguts que li fan passar putes al ratpenat gothamita. És d'aquelles històries en les que la visió detectivesca del nostre heroi està molt ben representada, doncs va trobant noves pistes, va interrogant a diferents fonts, enllaça fets..... tot bastant bé, en la línia (pel meu gust) de "Long Halloween" i similars. Històries fosques que et fan estar pendent del que succeix en cada vinyeta. Però com en moltes d'aquestes aventures de l'enmascarat, hi ha moments en què poder volen complicar una mica les coses i perds una mica el fil. Llavors vas una mica perdut, com si anessis per darrera de la història i no a la par.
Aquest fet és el que a vegades fa que perdis l'interés i el que semblava una gran història no deixa de ser un còmic més a la lleixa de l'habitació. Del que no ens podrem queixar mai és dels dibuixos del mestre Risso. Són realment excel.lents, també és veritat que poder aquest rotllo barriobajero d'anells i pantalons amples està ficat una mica amb calçador en la ciutat fosca de Gotham. Però no hi ha cap queixa estètica, és excel·lent. El Batman de Risso és fosc, amb un punt en determinades vinyetes que ratlla l'esquizofrènia.
En definitiva, amb aquesta rellegida la història ha guanyat, el grafisme segueix sent excel·lent i aquesta pèrdua del fil de la història ha tornat a succeir tot i que no tant forta. cert és que la mort dels seus pares és el punt d'origen de Batman, però cal que en cada història hagi d'aparèixer aquest fet sense parar?.... Crec que no. De totes maneres val la pena, encara que sigui per disfrutar dels dibuixos, llegir-lo (per cert fixeu-vos en el cameo de l'agent Graves....).
P.D...l'art de Broken City l'hauré de posar en un post apart perquè no entenc perquè no puc adjuntar imatges... coses que passen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada