Batman: Hush


... rellegida de l'obra de Loeb i Lee. la primera vegada que em vaig llegir aquesta saga, just quan va sortir, vaig quedar-me amb un molt bon regust de boca, tant pel que fa al guió com a la part gràfica. les imatges de les vinyetes solien ser totes força espectaculars, amb un Batman molt obscur, serio i que per moments es veu enfonsat i superat pels esdeveniments que li estan passant.

Aquest tipus d'històries en què apareixen molts personatges, tenen una trampa. Moltes vegades el fet d'intentar fer aparèixer tants dolents i/o bons en les sagues pot provocar un empatx i un no saber com acabar la història sense menyspreuar algun dels protagonistes. Però també és veritat que si es sap portar bé, aquestes històries solen ser molt gratificants de llegir i deixen una patjada en la ment del lector (per exemple "Long Halloween" del mateix guionista). En aquesta ocasió crec que es desempallega prou bé amb tots ells i a sobre inclou un de nou, el misteriós Hush (Silencio).


Porta molt bé la identitat secreta del dolent, et fa creure que potser tal (no direm qui) o qual (tampoc direm qui és aquest tal qual) i vas ballant sense saber ben bé per on sortiran els trets, i quan ja creus que saps qui és entra la sorpresa. Tot això acompanyat per un Jim lee força inspirat i que deixa impactes difícils d'oblidar per la retina. De totes maneres, la motivació del cervell pensant de l'acte malvat no l'acabo de veure clara, la trobo una mica fluixa i poc important per montar tal enrenou.


Com he dit, he fet una relectura i les sensacions són molt similars, segueixo pensant que la motivació del cap pensant és fluixa, però aquesta vegada m'aha agradat més l'idili amorós de Batman amb una gateta molt sexy que es passeja per allà. El dibuix a perdut una mica de frescura... vull dir que segueixen sent molt espectaculars els Batman d'aquesta autor, però en algunes ocasions em sembla molt estàtic i amb moltes poses de tio oscuro i dur.


Amb una rellegida perd una mica però tot i així crec que és recomenable i et fa estar durant molta estona pendent de qui és aquest tiu que li passar tantes penúries al nostre ratpenat.

2 comentaris:

el cautivo ha dit...

Muy BAtmanófilo se me ha vuelto, compañero. De Silencio solo leí los tres primeros capítulos y ya me pareció saber quien era Hush... Loeb es un guionista bastante mediocre, que todo lo que consigue es darle carnaza a sus personajes. O sea, conseguir que éstos dibujen lo que quieran. Lee quería dibujar a todos los personajes del Batmanverso... pues ahí tienes, con razón o sin, splashpages made in Jim Lee de todos los personajes. Reconozco de todas maneras que el coreano, con las limitaciones evidente que tiene, sigue siendo el dibujante más aprovechable de su generación Image

wolvie ha dit...

Joder..... muy severo te he visto ahí con los susodichos guionista y dibujante. Cierto es que no son lo mejor de lo mejor, pero tienen cosas buenas. Loeb ha hecho algunas buenas obras como Dark Victory, Long Halloween, Superman Cuatro Estaciones, Catwoman en Roma...
Cierto que hay otros mejores que él, pero a mi me parece un buen guionista. Jim Lee en ocasiones se acerca peligrosamente a Liefeld y eso me da pánico!!!!!!!!!!!!