Escaparate

Bé... típic cómic que et compres perquè estàs una mica cansat de músculs que es marquen en tratjos de làtex i que per nostàlgia acaba a les teves mans (en la contraportada es parla d'un retrat de la juventut dels 90..... ai (suspir)). El primer intent d'endinsar-se en ell va ser bastant frustrant, en primer lloc perquè són històries curtes i jo creia que era una història única, i en segon lloc perquè l'edició és bastant poc agraïda, em refereixo a què els fulls utilitzats semblen de fotocòpia, els dibuixos són bastant austers encara que no lletjos ni desagradables de seguir, però la impressió l'he trobada molt pobra.

Vaig deixar passar uns mesos i fa poc el tornar a entomar i aquesta vegada la cosa ha ant diferent. El tema de la impressió segueix estant present, però les històries que explica ja els hi he trobat més ganxo. Normalment tristes i amb personatges perduts en una societat que no els compren, les aventures dels nostres personatges negitegen al lector. Alguns personatges repeteixen en diverses històries, però sense protagonismes importants cosa que fan creïbles les seves aparicions. (foto de l'autora Jessica Abel).


El fet que sigui un cómic en blanc i negre ajuda a aconseguir aquesta atmosfera de desencant que sempre a sobrevolat la generació dels 90. Amor, feina, amistat.... aquests temes són tractats en les històries que jessica Abel ens presenta en aquest "Escaparate". Una lectura recomenable tot i que potser a la primera no acaba de fer el pes, una segona oportunitat pot ser una acció intel·ligent.