
Cómic recomenat per l'Albert. Una tarda de divendres a l'Antifaz i l'Albert que em diu que és una bona lectura, política i que és una bona reflexió sobre la presència americana a Irak. En un principi feia una mica de mandra, no per ser un cómic "polític" si no perquè ja s'ha dit tant d'aquest tema que qualsevol gir de "tuerca" sembla que no tingui originalitat, però bé una recomenació de l'Albert no s'ha d'agafar a la lleugera.

En un d'aquests últims el nostre protagonista, un jove periodista virtual, té la "sort" de filmar en directe l'explosió d'un Starbucks. A partir d'aquell moment la seva popularitat puja com l'espuma de la mateixa manera que baixa la seva reputació dins del món de la comunicació. Treballa per una de les cadenes més morboses i els seus reportatges solen ser molt sensacionalites, cosa que fa que el públic el tingui molt present i els seus companys de professió li tinguin una mica de ràbia per com "ensenya" les notícies.


Acompanyant aquest guió tenim unes il·lustracions força impactants, Dan Goldman utilitza dibuixos sobre imatges reals, incorpora els seus personatges sobre paisatges verídics i que fa més impactant la visualització de la història. En algunes ocasions es fa una mica pesat, però tot i així és molt encertat per explicar aquesta història desangelada. Una cosa similar s'ha pogut veure en l'etapa de Punisher per Fraction i Olivetti.
En definitiva, un cómic que et fa reflexionar sobre la presència americana i el paper de la premsa a Irak, molt recomenable.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada