Soy Leyenda by Richard Matheson


Sembla que aquest títol hagi impactat en mi molt profundament ja que és el tercer escrit sobre ell que faig, però aquest cop no comentaré la pel.lícula (bé poder una miqueta), ara li toca al llibre de Richard Matheson. Aquest és el responsable de la història original i dic de la història original perquè la pel.lícula s'assembla en el nom del personatge i que està sol en la ciutat infestada d'èssers estranys (que en la peli no diuen que són vampirs mentre que en el llibre ho diuen obertament, no entenc doncs aquesta mena de tonteria en no dir que són, com si no poguessin ser vampirs perquè ja hi ha moltes pel.lícules d'aquests monstres).

Fins hi tot el personatge del gos no és com en el llibre, ja que en aquest últim el gos apareix en la meitat de la història i mor, no és l'acompànyant del doctor Neville. De totes maneres el personatge del gos en el film permet fer uns jocs que fan més agradable la pel.lícula.

El llibre és una obra excel.lent, he disfrutat molt llegint el llibre i patint amb Neville l'atac constant dels vampirs, les investigacions sobre les diferents tàctiques per matar a un vampir, la soledat del personatge.... en definitiva, en el llibre hi ha un tractament molt més humà del que pot ser trobar-se sol en el món o com a mínim creure que estàs sol en ell.

En el llibre es posen de manifest una sèrie de pors molt humanes com ara la necessitat sexual d'en Robert, se'l veu obsessionat per les femelles vampirs, l'adicció a qualsevol cosa per poder evadir-se de la situació en la que es troba (molt típic del caràcter humà)... i moltes altres que crec que és millor que llegiu vosaltres mateixos.

En resum, crec que és un gran llibre i altament recomenable.

2 comentaris:

el cautivo ha dit...

El libro ciertamente es un clásico de la ciencia ficción: Tiene la duración perfecta, la alternancia de momentos tranquilos (día) y tenebrosos (noche) está conseguida y nos creemos por completo la desesperación de Neville, además de las pequeñas dosis del inicio de la infección en flashbacks.
Y que decir que ese final, el que da el nombre al título que es realmente apoteósico (y que si no me equivoco contaste que se habían cargado en la película...)

Sand ha dit...

Sí, això. Un llibre amb un final genial. La peli, si no s'ha llegit abans el llibre, no està mal, però està clar que el llibre li dóna mil voltes.
Del tot recomanable.