Blindness

Saramago passat a la pantalla. Fernando Meirelles realitza l'exercici de mostrar en pantalla "Ensayo sobre la ceguera". De fet no puc parlar de l'adaptació perquè no m'he llegit el llibre així que donaré la meva opinió sobre la pel.lícula. Molt crua podria ser una descripció prou acertada. Curta i concisa, tal i com m'ha semblat a mi la pel.lícula.

Una epidèmia assoleix la ciutat i sembla que la gent perd la vista sense cap motiu aparent. Van apareixent diversos casos, primer de forma bastant esporàdica i després de forma cada cop més freqüent. Les autoritats tenen por i decideixen que pot ser contagiós de manera que tanca a tots els afectats en un manicomi abandonat. Però hi ha quelcom que no han controlat i és l'amor d'una dona pel seu marit al que no abandona al seu destí.



Els fets que esdevindran en el manicomi mostren a l'espectador la naturalesa dels èssers humans, no sempre violenta i autoritària ni tampoc protectora ni amable. Cada cop arriben més i més infectats i la situació es fa realment insoportable, hauran de prendre mesures dràstiques.




Meirelles ens mostra de forma crua i fins hi tot en algun moment ens pot arribar a incomodar les imatges de la pantalla, com les persones intenten sobreviure a les circumstàncies que els envolten i que no tothom reacciona igual. Especialment desagradable és l'escena en què les dones serveixen com a moneda de canvi per obtenir menjar.... no sé si és que no ens l'esperàvem o que, però se'ns va fer realment difícil de suportar i el millor és que no surt res desagradable en pantalla, però ho intueixes que és el pitjor.

Realment aconsegueix posar-te en la pell dels protagonistes tot i que costi una mica al principi de la pel.lícula, sembla que tot hagi de ser lent i amb poc interés, però acaba sent una pel.lícula lenta amb molt interés. Molt recomenable... llàstima que se'ns escapés a Sitges.