Dark Mirror

Diumenge a la nit... solet a casa... peli de por... està cantat!!!!. Últimament tinc el punt de mira una mica esbiaxat amb les pelis de terror, no acabo de donar amb cap que em faci impacte. L'última que vaig veure The Echo, cert que no estava malament però tampoc era res de l'altre món, una peli entretinguda però res més. En aquest cas la història es repeteix, però amb un grau de satisfacció menys.

Dark Mirror ens explica com una família es trasllada de Seattle a L.A. i entra a viure a una casa bastant estranya, on nomès entrar la protagonista ja veu coses estranyes pels vidres... però con 2 cojones agafa i diu que sí, que sí, que es queden la casa (primer punt que ja no entenc, com a mínim podria començar que no passa res i desprès de mica en mica poquetes coses, però no entenc això d'escollir una casa que ja et dóna males vibracions).

Ella és fotografa i descobreix que allà vivia un pintor amb la seva família i que van desaparèixer en estranyes circumstàncies. La vida li comença a trontollar quan persones a les que ella veu i coneix comencen a evaporar-se sense deixar rastre. la seva vida matrimonial cau en un pou sense fons quan li explica al seu marit que està passant.

Pel.lícula fluixa i sense pretencions. Sense cap moment àlgid i que nomès serveix per matar l'estona, que tot sigui dit, si la podeu aprofitar en una altra cosa millor.