Di Caprio i Scorcese.... doncs no està malament aquest equip, no?... fins ara crec que millor que Scoot i Crowe, potser no tan espectacular com Burton i Deep ni tan "culte" com Mortensen i Cronenberg, però molt efectiva en definitiva. Shutter Island ens presenta una història tirant al thriller psicològic on es barregen moments àlgids amb baixades de guió que fan predible un final que principi hauria de sorprendre.
Dos detectius judicials s'acosten a una illa on estan tancats els criminals dements més perillosos del país. Arriben per investigar la desaparició d'una interna. En aquests moments ja veus que el personatge de Di Caprio té més d'una motivació per anar, no és nomès la feina... hi ha quelcom personal que més tard veurem està relacionat amb la mort de la seva dona. Els metges i directors del centre psiquiàtric són amables amb ell fins que demana informació sobre els pacients, aquí comencen a sortir els problemes.
El passat de Di Caprio com a soldat durant la Segona Guerra Mundial el té molt marcat i veus que és un home atormentat. A mitja pel.lícula es desvetllen una informació que gira la pel.lícula, et fa pensar que potser la gent de l'illa no està ttreballant amb el que es suposa que treballen, el passat de Di Caprio comença a pesar en la pel.lícula. És en aquest mateix moment on, al mateix temps que et donen informació per veure una trama nova, hi ha un error que et pot desvetllar el final de la pel.lícula. A partir d'aquí els dubtes sobre les lleialtats, la funció de l'illa, el paper del metges... tot trontolla per afegir intriga a la pel.lícula.
El desenllaç com ja he dit és predible si està atent als detalls que es mostren al llarg de la història, de totes maneres és força entretinguda i et quedes esperant al final per veure com treu l'entrellat Scorcese. En definitiva una pel.lícula entretinguda, fàcil de veure i que potser podria haver estat més del que al final ens aporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada