Continua la col.lecció de Punisher en el segell MAX. Però és com un fill orfe, ha perdut el pare tot i que conserva una part del seu estil. "The Punisher" està orfe de Garth Ennis, per mi el guionista que millor ha entès a Frank Castle. El justicier no és un heroi, és un malalt que es deixa emportar per la seva sed de venjança. Ennis li dóna a més a més un humor negre que encaia perfectament amb el personatge. Amb els nous autors es manté aquest aire fosc, urbà i malaltís però es perd l'humor irreverent que li donava aquest aire diferent.
En aquesta ocasió Duane Swierczynski és l'encarregat de guionitzar una història menor de l'excombatent de Vietnam. Ens explica una història sobre el tràfic de nens i de com Castle intentarà tirar per terra aquesta xarxa. Però no és nomès una història sobre aquesta barbàrie, ho enllaça amb les lluites de poder entre gent sense escrúpols que no tenen cap problema en desgraciar la vida de qui sigui pel seu benefici. Castle és "contractat" per matar un dels capos del tràfic de nens, però d'una forma molt curios: li injecten un verí que el matarà en 6 hores, si aconsegueix l'objectiu se li donarà l'antídot.
Aquesta és la premisa de sortida d'aquesta nova història de The Punisher pel segell MAX. Una història, com he dit abans, menor no nomès en el guió si no en el dibuix. Un Frank Castle corpulent però amb cara molt estranayament de nen que no ha trencat un plat. Hi ha vinyetes de moviment que, pel meu gust, no estan gens ben definides. L'encarregat d'il.lustrar el guió ha estat Michel Lacombe.Però quelcom de bo havia de tenir aquest número i són totes les portades que ha fet Johnson, gran dibuixant que ja havíem pogut veure en moltes ocasions com 100 balas, Batman.... de lo millor que hi ha actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada