Estem davant d'una de les segones parts més esperades, potser del nivell de "Batman Contraataca"... però gràcies a Déu no hi ha hagut una decepció com en el cas de Frank Miller. De fet no podem parlar tampoc d'alegria o sorpresa, només d'algo que s'ha fet i que passarà sense pena ni glòria per la memòria comiquera (com a mínim per la meva).
Kurt Busiek va ser el gionista de la primera part (MARVELS) i ha estat el d'aquesta segona (per sort) i Alex Ross no ha repetit (llàstima). El dibuixant encarregat de recollir el testimoni ha estat Jay Anacleto que tot i no ser del nivell de Ross, es manté l'estètica d'aquest dibuix realista.El que s'explica en aquests 3 números editats per Planeta, és "más de lo mismo". El periodista (Sheldon) viu esdeveniments importants de la comunitat heróica des del punt de vista de la gent normal i se'ns mostra per tant quina és la impressió que s'emporta la gent del herois. A més a més s'incorpora una trama pròpia del protagonista, una malaltia que l'ataca de forma virulenta i que no sembla que tingui cap solució possible.
El periodista perd la fe en els personatges que va encumbrar en el primer volum de Marvels. Comença a veure que potser no són tant meravellosos com ell pensava i es replanteja moltes de les idees que va expresar en el seu llibre. Aquest és l'eix al voltant del qual gira tota la saga. Haig de dir que no està mal pensat ni mal plantejat, però en algunes ocasions es fa pesat, una mica aborrit. Sempre donant voltes sobre el mateix i canviant d'opinió bastant sovint.... no sé, no és tan fluid com el primer.No és una mala lectura però tampoc el considero un imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada