Esperadíssima sessió doble d'una de les parelles més irreverents del cinema actual. Jo en especial esperava amb més ganes el "Planet Terror" de Robert rodríguez que no pas el "Deathproof" de Quentin Tarantino, i les espectatives com quasi sempre em van jugar una mala passada.
Vaig sortir del cinema amb una mena de mal estar com si m'haguessin pres el pèl de mala manera. No entenia com el director de pel.lícules com "El Mariachi" o "Sin City" podia fer una cosa com aquesta. Entenc que és un homenatge a les pel.lícules de sèrie Z d'aquella época i és molt ocurrent rodar mostrant els defectes de les pel.lícules d'aquella época, amb aquelles taques negres a la pantalla i els mals montatges, però cal estar-ho fent cada dos per tres? A més a més la història és de lo més horrible, no té cap mena de gràcia. Que potser ja és així com ho volia fer, doncs em sembla molt bé, però a mi no m'ha aportat absolutament res.
Vaig decidir doncs que ni hablar del peluquín em gastaria els quartos per veure l'altre mitja taronja de la sessió. Però ves per on ahir vaig llogar la part tarantiniana de la sessió i va ser una gran sorpresa....(de 0 a 10 en 1h i 45min que dura el metratge). No descobrim res de diferent en aquesta peli que el seu director no ens hagi mostrat ja, però és que ho fa bé. És más de lo mismo però molt ben fet, aquesta vegada sí que no em va semblar excessiu els talls mal fets ni les taques a la pantalla, i és perquè la història era prou bona per engrescar-me...comentaris a part per la presència de la senyoreta Dawnson a la pantalla.
De manera que us recomano de forma inmediata que veieu aquest film si voleu passar una bona estona veient una gamberrada plena de paraules malsonants amb el típics diàlegs de les pelis del director de "Reservoir dogs". És una peli notable i altament recomenable. Per cert li haig de donar la raó a l'Albert....tiu tenies raó, és un espectacle i t'ho passes de por.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada