This is england

Ja fa força dies que vaig veure aquesta pel.lícula però la feina no em deixava parlar d'ella en aquest espai. Tot i que el temps ha passat les imatges de diferents moments del film em segueixen apareixent de tant en tant, i és que feia molt de temps que no veia una pel.lícula que em fes sentir tan bé (vaig sortir molt content d'haver-la escollida) i tant malament (et deixa una sensació molt estranya en el cos).

Ens centrem en els anys 80 , en els barris obrers del Regne Unit on la política de la dona de ferro ha portat amb molts dels seus homes a una guerra sense sentit per unes illes que els argentins reclamen com a seves. El nostre protagonista se sent marginat per diferents motius (entre ells la campana dels seus pantalons....) i és allà on comença la història. Sembla una cosa ja molt trillada, que sempre sigui igual en totes les pel.lícules que parlen d'aquest tema, però en aquest cas està tan ben portat que sembla que sigui la primera vegada que et presenten aquesta temàtica en la pantalla.

Els skins, rude boys... el reggae, l'ska.... No ens hem de deixar enganyar per l'estètica de la pel.lícula, sí que parlen d'aquestes tribus urbanes i de què els motiva i que els ha fet crèixer, però crec que més que res ens parla de la marginació social i del que això pot arribar a provocar en les persones. És una pel.lícula que ens parla de persones que es comporten com a persones que poder han arribat a un límit i necessiten quelcom per sentir-se millor, però això no vol dir que hagin de comportar-se de forma extrema, violenta i xenòfoba, hi ha altres personatges del film que no agafen aquest camí tot i que sí aquesta estètica que en un principi els fa difícil de diferenciar.

Els actors són excel.lents però el protagonista principal és brutalment i sensacionalment natural... és el que em ve al cap. Sembla que s'estigui interpretant a si mateix de lo bé que ho fa i de la força que té al transmetre la seva evolució al llarg del film. És una passada la força amb que aquest jove actor de 12 anys t'enganxa i no et deixa anar.
Thomas Turgoose és un descobriment brillant, a més a més té tanta presència perquè és un noi criat al carrer, és adir que interpreta el que ll ha estat vivnt per tant ho fa de forma excel.lent.

Una pel.lícula violenta (però no en el nivell físic) i que també té els seus moments tendres i fins hi tot graciosos.... (ja em direu que us sembla la "novieta" que té el protagonista). Us la recomano moltíssim, és un exercici de denúncia social acompanyada d'una gran banda sonora que us portarà records, de ben segur.