Vicky Cristina Barcelona



Potser ha arribat el moment en què una pel.lícula per any és massa pel senyor Allen, jo podria esperar un parell d'anys o fins hi tot tres per poder veure films com "Misterioso asesinato en Manhattan", "Match Point", "Delitos y Faltas", "Desmontando a Harry".....

Més que res ho dic perquè últimament treu alguna que altra porqueria entre coses sel.lectes i potser si no es veiés obligat a fer una peli per any això no passaria. De fet no és que la pel.lícula sigui un cagarro enorme, té moments força divertits (tots ells dirigits per Penélope Cruz) on rius i disfrutes de la pel.lícula, però per altra banda té coses que són una mica o bastant fluixes.



El fet de què la ciutat de Barcelona sigui també protagonista de la història fa que en moltes ocasions estiguis més pendent de reconèixer la localització de les imatges que de la trama i lo fotut és que si és així no cal patir perquè no et perds en cap moment.



És una pel.lícula molt senzilla, sense cap pretenció i crec que de tanta senzillesa s'ha quedat en poqueta cosa. Els actors no ho fan malament, però és que Penélope se sale i clar, la resta queden molt empetits per ella. Bardem li toca jugar a ser un bohemi.... dels més tópics i típcs que hagis pogut veure en qualsevol film i per tant no destaca res del que fa, que això no vol dir que ho faci malament, només que ja està vist el ha fet. Scarlett.... bé, ni chicha ni limoná. Vicky és un personatge que al final em va fer una mica de grima i tot, es veu d'una hora lluny com acabarà i efectivament no et decepciona o hauria de dir millor que no et sorprén.

En definitiva una d'aquelles que carregues en un sac i potser la treus de tant en tant per treure-li la pols.

1 comentari:

el cautivo ha dit...

Un poco duro te he visto con la película. No es una maravilla pero tiene un nivel por encima de la media. El problema del Señor Allen es que haga lo que haga va a estar comparándosele consigo mismo. Y un Manhattan o un Maridos y mujeres no salen cada año.
La película está bien. EL problema que le veo es que prácticamente es una anécdota estirada. EL tío que se quiere tirar a dos mujeres un fin de semana... y de ahí sacamos toda la película. Una se pasa reconcomiéndose meses por ello y la otra se va a vivir con él (¡y con su ex!) sin más razón aparente. y ahí sí creo que falla mucho el personaje de Bardem que no consigue ser lo suficiente magnético-hipnótico como para que nos creamos esa atracción atroz.
Pero por otra parte la película tiene momentos muy divertidos, con Penélope Cruz a la cabeza, y sin ir más lejos Rebeca Hall ha sido para mí todo un descubrimiento.
Eso sí, con el bilingüismo imperante no me imagino como debe ser ver esta película doblada.