Batman: EGO


Un nou cómic de Batman que intenta treure una capa més al duel que hi ha entre Batman i Bruce Wayne... bé o això és el que creia. Hi ha unes històries que sí que aborden aquest tema però de sobte entra en escena Selyna Kyle i el seu alter ego Catwoman. Des de llavors Batman apareix com a actor secundari i la reconvertida pispa carteres del East End passa a ser la protagonista de gairebé tota la resta del volum. Aquestes històries de Catwoman són bones, no vull dir que siguin un fàstig i trenquin la qualitat del cómic (de fet tot el contrari), el que sí fan és trencar la línia d'espectativa que m'havia establert a l'hora de comprar el cómic.



Quan et compres un cómic on la portada és Batman i el subtítol del volum és EGO, crec que el 90% de la gent s'espera històries del caballer de Gotham i més concretament d'ell menjant-se el cap sobre la seva dicotomia sobre Bruce Wayne i Batman. També és veritat que en les històries de Catwoman aquesta visió està present, però no sobre Batman si no sobre la lladre felina. Clar que es pot dir que la línia argumental és la mateixa, parlar sobre la doble personalitat dels persoantges però m'he sentit un pel enganyat ja que jo comprava un cómic de Batman, no de Catwoman.


Bé, dit això dir-vos que el cómic és molt entretingut. Són diverses històries curtes que fan passar una bona estona i et distreuen mentre els personatges van patint alts i baixos en les seves vides. Hi ha una història de Batman que és força impressionant, sobre tot pel dibuix, on Bruce Wayne rep la visita del seu alter ego i mantenen un diàleg sobre els límits de cadascú... la figura de Batman que apareix és terrorífica.
En el cas de Selyna Kyle és doferent ja que és una història llarga que ens explica un atracament realitzat per ella, el seu compant detectiu i un company lladre que és la hòstia de dur i amb el cual sembla que hi ha quelcom més que una professió comuna.
En definitiva, que Darwyn Cooke ha fet una recopilació del que ell ha considerat un tractament sobre la dificultat de tenir alter egos i que a mi em sembla que es podria haver recopilat en un altre volum, que sí és cert que la línia de la dicotomia existeix en els dos personatges però està pillada pels pels. Per tant crec que és un bon cómic però no trobes el que t'esperes al comprar-lo.

3 comentaris:

el cautivo ha dit...

Darwin Cooke me parece uno de los dibujantes más impresionantes que he visto en la última década y deberían sacarle en DC todo el jugo posible, ya que se nota el amor que siente desde niño a esos personajes (imprescindible para fans DCmaníacos la última frontera del mismo Cooke)

wolvie ha dit...

No hay ninguna duda, el dibujo es genial... por cierto me dijiste que me leyera "Kingdom come".... estoy en ello....ya te contaré

el cautivo ha dit...

Kingdom Come es un trabajo majestuoso de Ross y de los mejores cómics que se publicaron en los 90, y eso que yo me perdería muchos guiños pues no soy DCmaníaco. Pero el Superman de Ross es altamente impresionante