Tots sabem la empremta que va deixar l'obra d'Alan Moore i Dave Gibbons. Els cómics de superherois van patir una sacsejada molt bèstia. Fins aquell moment tot era disfresses de làtex amb musculatura marcada i unes personalitats molt marcades i prefixades en unes situacions que no acabaven d'apropar-se a les inquietuts que té l'home de peu. Això es va acabar amb Watchmen on una colla de superherois retirats decideixen tornar a posar-se els vestits llampants. L'assassinat d'un excompany els posa en alerta. Així comença la peli i el cómic d'una obra a tenir en compte tant pel que fa al cómic com a les adaptacions a la gran pantalla.
Zack Snyder ja ho havia dit, no és una pel.lícula de superherois típica on les escenes d'acció són un dels eixos principals, en aquest cas el que mou als personatges són les seves responsabilitats. ja va avisar que començava la pel.lícula de forma bastant trepidant per atrapar aquells espectadors que no sabien que era Watchmen.... 2 hores i 45 minuts de dissertació sobre que s'ha de fer i com es comporten uns individus que tenen poders enmig d'una societat que els rebutja.Vull remarcar que les poques escenes d'acció que es poden gaudir en la pel.lícula són espectaulars i molt ben coreografiades per tant la gent que vulgui veure acció la tindrà però en tanta quantitat com es preveu en una pel.lúcula d'aquest estil.
Rorschach,Búho Nocturno, el Comediante, Ozimandias, Espectro de seda i el Doctor Manhattan són els personatges principals però no els únics d'aquesta adaptació del cómic de la DC. Una adptació realment espectacular i molt fidel al cómic i això és el que fa que en certes ocasions pugui semblar una mica feixuga. Quan et llegeixes el cómic pots parar, fer un descans, avançar la pàgina, saltar-te allò que s'està fent pesat.... en la pel.lícula aquestes opcions no són viables o com a mínim si la veus al cine. És l'únic retret que se li pot fer a aquesta obra mestre del cinema de superherois, que en certes ocasions l'adaptació és tan fidel i els diàlegs tan clavats que pot decaure l'excitació de l'espectador.
Personalment per mi no decau en cap moment, l'únic que el passatge de Marte a mi ja em va desagradar en el cómic i aquí ha continuat fent-ho i és que en algunes ocasions odio al Doc.... sobretot quan..... millor no dir res.... només em queda dir que sort que no poden fer una segona part, tot queda tancat i barrat... bé sempre es poden treure quelcom de la màniga però espero que Snyder no caigui en una temptació com aquesta. de fet ja he llegit en algunes revistes que les distribuidores que es van barallar pels drets de la pel.lícula han arribat a un acord amb els benificis que es podrien obtenir a partir de spin-offs i pel.lícules paral.leles.
Sense cap mena de dubte mireu la pel.lícula (no us podeu perdre els crèdits de l'inici, senzillament increïbles).... però sobretot llegiu el cómic.
1 comentari:
Mmmm.... Tengo sentimientos encontrados. Por supuesto han hecho la adaptación que yo querría ver, lo más fiel posible al cómic y un enorme cuidado en todo el diseño de producción. Pero aún así le falta algo. Watcmen no es enorme solo por lo que cuenta, sino especialmente por como lo cuenta. Alan Moore tuvo la intención de sacarle todo el jugo posible a un formato como el cómic, y doy fe que lo consiguió. Por supuesto eso en pantalla se pierde. Es una gran historia (aunque puede ser discutible, porque quien no haya leído los doce números de Watchmen andará perdido durante toda la película) pero se queda en eso. Será recordada como "otra película de superhéroes" mientras que Watchmen no es "otro cómic de superhéroes"
Lo mejor, la secuencia de los títulos de creditos sin duda
Publica un comentari a l'entrada