Tim Burton està sobrevalorat? Ha arribat a un punt on ja no ens pot sorprendre? Ja no pot dir-nos res de nou pel qua fa al guió? Només ens sorpren estèticament? Aquestes són algunes de les preguntes que em venien al cap abans de veure la seva versió de Lewis Carroll sobre el món de Wonderland i la seva visitant preferida, Alice. La veritat és que anava amb una mica de poques ganes a veure aquesta aventura, però algo em deia que no sortiria decepcionat, que el senyor Burton tindria algun cop amagat que em faria recuperar l'il.lussió, com ha fet altres cops.
En primer lloc haig de dir que jo m'esperava una mena d'Alícia com la de Disney però amb el toc Burton, és a dir molt més infantil i amb una empremta de la Disney molt més marcada. la veritat és que no va ser així. Burton fa una barreja entre els dos llibres de Carroll (Las aventuras de Alicia en el país de las maravillas, A través del espejo y lo que Alicia encontró allí ) per explicar-nos la seva particular visió del viatge d'Alícia.
Una Alice molt ben aconseguida, torna a caure pel forat del conillet blanc i torna a entrar al regne de la Reina vermella (excel.lent la muller de Burton, Helena Bonham Carter). Pel camí es troba a una sèrie de personatges que no deixen de repetir-li si ella és la verdadera Alice, la que ja havia estat aquí abans. Ella no recorda res de res.
Un dels personatges més esperats és del que interpreta Johnny Deep (el Sombrero Loco) i que estèticament és impressionant, això no vol dir que m'agradi... nomès que s'aconsegueix un gran impacte amb el seu aspecte. Pel meu gust personal.... bastant lleig, però impactant. A partir del moment en què es troben s'inicien una sèrie d'esdeveniments que portaran a Alícia a intentar aconseguir el seu destí... matar al Galimatazo, un drac controlat per la Reina vermella.
No puc dir que m'hagi desagradat, però tampoc vaig sortir al.lucinant com en altres ocasions (Sleepy Hollow, Ed Wood, Batman....). És una pel.lícula d'aventures sense que arribi a ser més, crec que en aquesta ocasió Burton a seguit la seva línia (una estètica excel.lent i de la que no hi ha queixa) però no a aconseguit un guió com els que ha fet en anterioritat. No és una tonteria anar-la a veure al cine (jo l'he vista en V.O i 2D perquè no la fan en 3D i V.O), però tampoc passa res si li dones la oprtunitat a la TV del salò.
2 comentaris:
A mi Alice no m'ha agradat.
Tot i l'esplèndida estètica, la pel·lícula falla amb l'història, que es redueix a un "Crònicas de Narnia: el sombrero, la espada y las hermanas".
Tot i que el plantejament inicial és molt bo, la pel·lícula va baixant fins que toca fons amb els balls finals.
Jo m'esperava una pel·lícula com la que tu t'esperaves, i burton m'ha portat un film d'aventures estúpid.
Decepció majúscula per un servidor.
Senyor aB!!!!!!!!!!...una mica dura la crítica, no? Cert és que és una simple pel.lícula d'aventures i tots esperàvem "el oro y el moro", pero d'aquí a comparar-la amb Crónicas de Narnia.....
Decepció no, més aviat indiferència agradable....
Publica un comentari a l'entrada