Estem davant d'un dels fenòmens rusos del cinema de terror. "Phobos" ens explica, en clau del més pur estil hollywoodiense adol.lescent, l'aventura d'uns joves rusos que acaben tancats en una mena de búnker de la Segona Guerra Mundial. Uns joves volen obrir una discoteca en el que antigament era un búnker i a més a més l'estètica del local és del pal "gótico festivo". Per tant l'ambientació ja està servida. Comencen a passar fenòmens estranys que acaben (com no podia ser d'una altra manera), amb ells tancats i sense cap possibilitat d'obrir les portes que estan fetes de ferro del més ressistent i aïllant.
Els personatges són molt i molt marcats, el protagonista solitari i guapo, el típic despota que tracta fatal a tothom, el DJ drogata que se la bufa tot, el cagat que fa tot el que li diu el jefe, la noia gótica que creu en esperits, la protagonista maca i bona i la seva amiga histèrica. La pel.lícula no sorpren gens ni mica. No nomès perquè els personatges no aporten res de nou si no perquè la trama ja ha estat utilitzada en altres ocasions i amb més èxit. Sembla ser que hi ha algun aspectre, esperit o el que sigui, que s'alimenta de les seves pors i les reprodueix per matar-los.
No hi hauria cap problema si no fos perquè la pel.lícula té moments molt dolents de relació entre personatges i situacions que s'hi donen. Hi ha gent que mor i ningú es pregunta per ells, en cap moment es dóna una explicació del que va succeïr en el búnker per tal que aquest esperit estigui fent la punyeta. A vegades no cal... eprò en aquí sí... creieu-me. El final és de cágate lorito... de dolent.
No és de les més dolentes que he vist però s'han de tenir ganes de veure-la.
Fitxa técnica:
Director: Oleg Assadulin
Guionista: Aleksandr Shevtsov
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada