Va ser galardonat amb el títol de còmic del 2009. La veritat és que no m'esperava una història com aquesta. Una història de venjança, mentires, ideals... grans elements humans que serveixen com a caldo de cultiu per qualsevol bona història. Cert és que la guerra civil espanyola és el telò de fons a les històries dels personatges però, nomès és l'escenari per la veritable història: la debilitat humana.
Els autors, Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí, han escollit una etapa de la nostra història ben fosca per enmarcar les aventures dels seus personatges. Crec que és una gran el.lecció i ho crec perquè tot i ser una etapa fosca, crua i trista és també una de les èpoques més idealistes de la humanitat. Si la República haguès guanyat la guerra "otro gallo cantaría" a Europa a hores d'ara. En el còmic crec que els autors volen contraposar l'idealisme de la lluita amb la feblesa de l'home que acaba per embrotar tot el que toca.
L'obra comença amb un home de vermell buscant a un altre per haver incomplert una promesa. Massa gran és la pista del color vermell, a no ser que aquesta fos la idea dels autors. Aquesta part de la història té lliga'ms amb un clàssic de la literatura com "Fausto". Un home que torna en busca de venjança desprès de d'haver estat traït per una persona a la que havia donat una certa confiança.
Està molt ben explicada tota la trama, en determinats moments em recordava a l'obra de George Orwell, "Homenatge a Catalunya". Els personatges et captiven i et dones compte que no hi ha bones i males persones, nomès diferents maneres de veure les coses i diferents preus que estàs disposat a pagar per les teves idees. En definitiva un gran còmic que ha estat galardonat de forma molt justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada