Aquest volum del justicier gothamita és una mena de continuació de l'esmentat en l'anterior post (BATMAN: Vida después de la Muerte). Es veu com Jeremiah Arkham està tancat en el manicomi que ell dirigia pels seus actes com a Máscara Negra. Dick Grayson es disposa a esbrinar que li ha passat a Jeremiah Arkham per acabar sent un dels reclusos de la institució més lamentable de Gotham.
La història (David Hine) és realment oblidable. En primer lloc perquè no té cap mena de connexió amb el volum anterior. Jeremiah és "enganyat" per Hugo Strange i el Joker per acabar sent una titella a les seves mans. El que aconsegueix Strange ho podem veure en el volum antrior però, el que aconsegueix el Joker és encara una incógnita. Una dona arriba a Arkham per ajudar a Jeremiah a portar el centre i veurem que realment el que vol és gobernar aquest cau de bogeria.
Les il.lustracions (Jeremy Haun) no aconsegueixen salvar una història que fa aigües per totes bandes.
La segona part d'aquest volum guanya moltíssim. Ens parla de la "Guerra de los Impostores". En primer lloc el dibuix és molt millor. Scott McDaniel té una manera de dibuixar bastant deixada, tot s'ha de dir. Els fons són molt senzills, els personatges que no són els principals en la vinyeta acaben, moltes vegades, amb deformitats importants de l'anatomia... però que voleu que us digui, a mi m'encanta. En aquesta ocasió Batman ha de lluitar contra el que sembla que són dos personatges realment descarriats de la societat: "el falso Joker" i "el falso Batman". Un apareix com a conseqüència de l'altre. Sembla que hi ha una mena de droga que provoca en les persones comportaments extravagants a l'estil Joker i això provoca l'aparició de ciutadans que volen netejar la ciutat de delinqüents. Per suposat Batman no aprobarà cap dels dos bàndols i intentarà lluitar per evitar un bany de sang en la ciutat que defensa. Història amb final sorpresa que no passarà als llibres d'història de Batman però, com a mínim entreté a qui la llegeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada