Compro l'entrada encara amb dubtes de si la pel.lícula que he escollit per veure valdrà la pena o no. Crítiques a les revistes especialitzades i opinions d'amics m'asseguren que és una de les millors pel.lícules de l'any. Es tanquen els llums i dels fons ennegrit de la pantalla comencen a sorgir imatges...comença la pel.lícula.
Des del primer moment no puc deixar de pensar que vull saber més i més de la vida de la nostra protagonista...petita protagonista en un principi. Marjane Satrapi t'agafa i no et deixa anar fins que els crèdits han desaparegut de la pantalla. La crua realitat es barreja amb un humor no menys cru però que et fa somriure i fins hi tot riure en moments de la història que són d'extrema sensibilitat.
Una història que et fa pensar en la condició humana i aquesta suposada separació que hi ha entre el món occidental i l'oriental. Al cap i a la fi la Marjane ho passa malament a occident i al seu país natal, per diferents motius, però la seva vivència per moments esplendorosa quan és petita, es torna també fosca en una Europa on no acaba de ser acceptada.
En definitiva us recomano aquest film i per tant el còmic en el que es basa. Una gran sorpresa animada, que demostra que els còmics no tenen perquè ser de malles i superpoders per entretenir-nos.
1 comentari:
Han passat ja deu dies des que la vaig veure i els pètals de gessamí encara cauen per la nit, quan tanco els ulls. Quan sigui àvia me'n posaré als sostens:)
Persépolis m'ha deixat regust...com de regalèssia. Familiar, exòtic i de vegades aspre.
Regalèssia i gessamí=Persépolis
Publica un comentari a l'entrada