Cypress Hill...camino a la perdición..

Un amic meu em va passar una cançó i em va asegurar que era una de les millors que havia sentit mai. Una mica a regañadientes vaig optar per escoltar aquesta "meravella" i així poder dir-li ja sense preàmbuls que era una porqueria i ja està.....doncs res més lluny del que va passar. Cook the hammer es va convertir en la cançó més escoltada al llarg dels següents 15 dies!!!!!!!!!!!!!!! Corrents i depresa vaig anar a buscar el disc de tan impressionant grup, si havien fet aquella cançó era impossible que la resta de l'àlbum fos dolent, així que em vaig arriscar i el vaig comprar.


Quina portada més poc rapera vaig pensar, sembla més un grup de hard rock, però bueno ens tirarem al precipici a veure que passa... (corria l'any 93). Arribo a casa i l'éxtasi al sentir el disc va ser increible!!!!!!!!! Mare de Déu vaig pensar, ni Public Enemy ni Wu-Tang clan ni leches en vinagre, aquest era el so que havia estat buscant, fosc, depressiu, com si estiguessis tancat en una habitació i tot estigués apretat i no et poguessis gairebé moure, però enlloc de ser una sensació angoixant et sentissis bé. Unes bases repletes de sorollets com deia abans (on deu estar ara aquell Dj.Muggs?) i per suposat la veu de B-Real que donava aquell puc estressant al mateix temps que molt personal al grup. Sen Dog sempre he pensat que era com un acompanyant del grup, que realment ell voldria fer altres coses però que ja li anava bé estar allà. Black Sunday va passar a ser el meu disc preferit de hiphop. i de fet avui en dia encara no l'ha superat cap.....(mare de Déu quina heretgia que dec haver dit però les coses són com són...). Clar està que havia de tenir tot el que hagués estat editat d'aquest grup i corre a la botiga a buscar el que fos, i vaig trobar el primer dels seus discs Cypress Hill.


En aquest primer disc es notava un so encara per desenvolupar, massa semblant a altres grups i per tant encar poc personal, però així i tot és un dels millors discs que he sentit d'aquest génere. Cançons com Pigs, How I could just kill a man.... són un clàssic en el meu repertori de cançons per recomenar i recordar. Tot semblava que aquest grup seria el millor que havia sentit mai i que aquesta opinió acompanyaria a la meva persona fins a la fi. Però com en tots els imperis...arriba la decadència. Sempre tapada per un tercer disc que sí que és veritat que té temes bons com Throw your hands in the air i algun altre, però que ja comença a deixar entre veure un "no tenim idees" bastatnt preocupant. Per tant Temple of boom era com una pausa en la seva carrera. Per mi era com si haguessin dit que després del Insane in the brain havien gastat una part del seu cervell i necessitaven recuperar-lo amb una mica de descans merescut per altre banda, després de 2 grans discs i un de bo.


La caiguda des d'aquell moment va ser vertiginosa....... Què havia passat? Doncs encara no ho sé.....de tenir unes bases bestials a ser un grup mediocre sense cap mena de toc personal, a no ser que el fet de ser uns defensors de la marihuana ho hagi de ser...però em sembla que hi ha algun que altre grup que també ho fa, no?...colla d'arreplegats.....
Em sap greu dir-ho, però Cypress Hill ha deixat de ser un motiu per posar-me els cascos del MP3 o per esperar ansiós que posin alguna de les seves cançons en algun local.
La resta de la seva discografia no mereix res més que una petita menció....de fet hi ha un dels discos que ni tan sols poso la portada perquè em sembla una vergonya a exepció de la segona cançó...els disc en qüestió és "Stoned raiders".



1 comentari:

elisewin ha dit...

He arribat a casa i m'he tornat a posar el Black Sunday...!
El primer cop que el vaig sentir, i va ser tard, vaig tenir sensació de revelació: què és aquesta música?On és aquesta música? Recordo encara les compulsions que em va provocar "Insane in the brain": ni la niña del exorcista...!pobreta de mi, entrant a l'infern, pura i casta. Brrr...els meus ambients musicals no han estat mai a prop del rap...buaaa...i allà em vaig quedar, amb un dia d'il·luminació però sense saber on investigar més (encara no se'n sabia res del Soulseek).

Ara espero, Wolvie, un intercanvi;)et grabo les CocoRosie a canvi d'alguna sorpresa teva. Il·luminam!!!:P
muak*