4 meses 3 semanas 2 días...



...si ho vols passar malament ves a veure aquesta pel.lícula... i si t'agrada un cine directe, sense concesions i excel.lent no et pots perdre aquest film.

Ahir vaig decidir anar a veure aquesta pel.lícula sabent ja amb anterioritat, que seria una pel.lícula dura, austera i difícil de pair, però en cap moment vaig pensar que cumpliria totes les espectatives i amb una nota tan alta. Ja des d'un primer moment notes que la història t'aportarà poques alegries i es que de fet no te'n dóna cap...a no ser que tinguem en compte com acaba la pel.lícula (no direm res per aquella gent que no l'hagi vista). Ens situem a l'any 1987 en un país amb escasa llibertat on tot ho has de fer d'amagat, fins hi tot comprar determinades marques de tabac. Per tant no és d'estrenyar que la nostra protagonista i la seva companya estiguin tan nervioses pel que han de fer.

El director Cristian Mungiu, no et diu que porten de cap, no saps realment que han de fer fins avançada la pel.lícula, sempre i quan no hagis comès l'error de llegir alguna crítica o comentari sobre la història en alguna revista. Ho pots intuir, però no ho acabes de veure clar fins que ja hi estan posades de ple. crec que no he passat una pitjor estona en el cine que veient les escenes de l'hotel... que coi, de fet des de les escenes de l'hotel cap endavant la pel.lícula és una puta engoixa constant. En el moment en què l'home (no direm quin per si algú no l'ha vista, però per la gent que sí ho ha fet ja sabran de qui parlo) marxa de l'habitació de l'hotel i es queden les dues noies soles, la reacció de l'amiga és inesperada. Ni la crida, ni li diu que se'n vagi a la merda, ni li recrimina res de res.... aquesta és la història que jo he vist que està amagada sota el gran xoc que és el tema central de la peli. és una història d'una amistat sense límits...joder que es deixa violar per poder pagar el li faran a l'amiga i no li ho recrima en cap moment!!!!!!!!!!!!



Anamaria Marinca, Otilia en el film, és l'amiga que ho dóna tot per ajudar a Gabita, interpretada per Laura Vasiliu. les dues fan una interpretació excel.lent, de seguida et poses a patir esperant que tot surti bé.



És una història tan neta, sense adornos ni "salidas por la tangente" que per no tenir no té ni música, cosa que fa que sigui més engoixant, a mi em va fer una atmosfera molt més tancada. En certs moment em va recordar a les males estones passades gràcies al senyor Hanneke i la seva "La Pianista", però per mi la peli del Hanneke és la ventafocs al costat de la rumana.

De veritat que no us podeu perdre aquest mal tràngol, és una de les millors pel.lícules que he vist mai, sincera i sense cap més pretenció que explicar-te lo malament que es pot arribar a passar en alguns moments quan la vida no es tan meravellosa com es ven per la tele.






2 comentaris:

elisewin ha dit...

Bé, encara que em faci una mica de ràbia:P, veig que estem sempre d'acord (en el tema cinèfil, eh!).Quan vaig sortir de la peli, vaig tenir la sensació d'haver vist CINE,llenguatge visual genialment redactat. A part de la història i les impresionants interpretacions, hi ha aquest punt de genialitat:la màgia del cine: jo no he aconseguit veure quin és el truc que fa que passis l'hora i pico asseguda allà a l'habitació de l'hotel...en tensió i amb complicitat, i sense bandes sonores, ni estètiques brutals ni paisatges de somni...
wolvie, torno a estar d'acord amb tu...:)

Anònim ha dit...

bones company,

és una peli que tinc pendent, quan pugui me la miraré.

a veure si un cap de setmana d'aquests ho montem per anar algun al cinema, si és que no tens moltes coses a fer, eh!!!