RED SON (Superman Rojo....)

Ve-t'ho aquí un cómic d'aquells que les editorials es treuen de la màniga quan ja no saben ben bé que treure. La história que aquí se'ns mostra és l'arribada de Superman a la Terra, però enlloc de caure a Smallville resulta que la seva nau s'estimba a una petita granja ucraniana. De fet és un començament força morbós, doncs un símbol de la cultura americana es transforma en l'estandard comunista per execel.lència.

Mark Millar ens ensenya com un Superman comunista viatja a Moscú per ajudar al seu cap d'estat ,Stalin, a transmetre l'ideal comunista. De fet se li diu en nombroses ocasions que ell ha de liderar el partit però l'home d'acer no té cap motivació en gobernar cap país o partit polític, ell vol escampar l'utopia del comunisme per tot arreu i aconseguir que tot el món tingui una societat justa i igualitària on el treballador sigui tan important com l'empresari. Fins aquí tot bé, tenim el Superman de sempre que es preocupa més de la humanitat que de les idees polítiques. Però no s'han quedat amb el kriptonià i prou, també apareix un Batman que lluita per la llibertat. Aquí ja balla tot una mica perquè no té cap mena de gràcia que es digui Batman (no fan cap al.lusió al mamífer volador en la vida d'aquest general de l'exèrcit soviètic) i a més a més si és rus perquè es posa un nom americà?

També apareix Wonder Woman que en un principi ajuda a l'heroi ucranià a extendre l'ideal d'igualtat per tot el món fins que tenen un petit "xoc cultural" amb la versió rusa de Batman i allà canvia de parer. No podia faltar el senyor Luthor que en un principi el pinten dolent a parir i després resulta que gràcies a ell tot el planeta Terra és una basa d'oli (un cop ha derrotat al Superman soviètic).

Per què sempre ha de ser la visió capitalista la millor? En un principi sembla que hi hagi una crítica forta cap al sistema de vida americà, en pro a una comunisme ben portat, però al final qui triomfa és la idea americana de vida. Es dóna la idea de què el comunisme no és res més que una forma amagada de dictadura en la que els dirigents acaben sent uns despotes on es fa el que ells diuen i si no t'agrada doncs et fots, ai... no us recorda això a algun govern actual?

El cómic no és cap meravella però és curiós de llegir i el final té la seva conya, de fet és lo millor de la història.....un Superman que en realitat ve del futur i no és res més que un descendent llunyà de......L.L....