The Spirit

...haig de començar excusant-me per no ser un coneixedor de l'univers de Central City i el seu justicier protector. La veritat és que he intentat en moltes ocasions llegir les aventures d'aquest heroi però mai he aconseguit enganxar-me, sempre era l'últim recurs, quan ja no queda res més per llegir doncs feiem una visita a l'enamorat de la ciutat i gran amic del gats. De totes maneres, estic en disposició de llegir alguna de les seves aventures per poder esbrinar si l'adaptació és realment bona o una patata bullida. Ara com ara, explicaré com em va semblar la pel.lícula que ja em direu, si l'aneu a veure que us ha semblat (sr. Cautivo espero su veredicto para entrado el año 2009).

L'estètica del film, crec que li espatllaré res a ningú ja que es veu fins hi tot en els pósters, és idèntica a Sin City. No vull dir que és un error, però no crec que sigui el més encertat ja que molta gent que coneix el cómic de Will Eisner, veu aquesta adaptació com una segona part de Sin City amb el nom canviat. Aquella barreja entre blanc i negre i colors llampants en les bambes o corbates... res de nou encara que sigui una estètica novedosa.

Els personatges estan molt aconseguits, m'agrada com queden tant el protagonista com els seus enemics..però algo que trobo que espatlla la pel.lícula en gran mesura és el doblatge... és molt dur escoltar com uns dolents parlen com si fossin el Maqui Navaja o el sargento Usia... vergonyós!!!. De fet al principi vaig pensar que havia tirat 7 euros a la basura, que quina merda de pel.lícula i que collons havia empés al senyor Frank Miller a la direcció en solitari d'un film.

A mesura que avança la història desapareix una mica aquest sentiment i recuperes una mica la il.lusió per saber com acabarà l'heroi. Samuel L. Jackson ho fa força bé, com ja he comentat i les noies protagonistes apareixen espectaculars a la pantalla, totes menys Paz Vega que pel meu gust ho fa bastant malament.....

Es nota en la història aquesta mena de barreja entre història sèria i humor, com si fos per nens petits però amb un fil conductor per gent gran. En definitiva crec que la pel.lícula no és del tot dolenta però tampoc imprescindible de veure, l'únic problema és que aquest tipus de films si els veus a casa perden una mica per la seva espectacularitat d'imatges. Però en aquest cas crec que no és cap aberració deixar passar-la per la cartelera i enganxar-la en dvd, l'espectacularitat a vegades no val suficient.